Els ‘tories’ es mobilitzen per buscar un relleu a Truss que aporti estabilitat

parlamentari i sense cap tipus de mandat electoral, havent estat elegida tan sols per vuitanta mil militants, la immensa majoria dels quals eren blancs jubilats del sud d’Anglaterra. I a més va tirar pel dret, sense consultar ningú, sense vendre el seu pla, sense preparar els mercats, sense calcular com compensaria la pèrdua d’ingressos amb retallades de despeses. Una recepta per al desastre.

I això és el que ha passat, la crònica d’un desastre llargament anunciat. Canvi total de rumb, cap a l’abisme. Chris Philip, secretari del Tresor, ha estat cessat amb Kwarteng, dos caps de turc al preu d’un en l’intent de Truss de salvar la pell, de reinventar-se com una tory moderada quan tothom sap que era la líder de la banda, la sacerdotessa suprema del culte, la més radical de tots, la que volia anar més lluny. El nou ministre d’Economia és Jeremy Hunt, de l’ala centrista del Partit Conservador, exministre d’Exteriors, Sanitat i Cultura, rival de Johnson pel lideratge tory, el company de viatge més insospitat per a la primera ministra. Molts observadors pensen que la cosa no pot acabar bé per a ella. De què serveix una neoliberal ultra obligada a exercir d’una altra cosa, que no pot implementar el seu pla, humiliada, derrotada, vençuda?

Fa temps que la política britànica és com una torre de Jenga, aquell joc de taula que consisteix a anar retirant un a un i posant a sobre els blocs de fusta d’una estructura que cada vegada és més inestable fins que acaba esfondrant-se. El pla financer de Truss ha estat la gota que ha fet vessar el vas, però tot va començar amb el Brexit, l’innominable, que ha allunyat el Regne Unit del seu principal mercat comercial, reduït les exportacions i la inversió exterior, complicat les importacions, augmentat la burocràcia que volia eliminar... Els mercats ho tenen molt en compte. La nota més llarga de suïcidi dels conservadors, i de la “nova Gran Bretanya”, va començar a escriure’s al referèndum del 2016. Hi ha esperança? Només falta saber si es tracta d’un escac o d’un escac i mat.