La Vanguardia (Català-1ª edició)
El comitè de l’assalt al Capitoli estudia la manera d’imputar Trump
L’expresident eludeix respondre a l’avís de citació i insulta els investigadors
En condicions normals, Donald Trump ja estaria processat per greus delictes penals entre els quals no en faltarien de relacionats amb la seva provada responsabilitat en el cruent assalt al Capitoli, el 6 de gener del 2021, més d’altres de vinculats a l’ocultació de documents classificats a la seva casa de Florida mitjançant maniobres d’obstrucció a la justícia. Ho reconeixia fa uns dies un diplomàtic dels Estats Units que va parlar amb La Vanguardia sota condició d’anonimat. D’indicis d’aquests delictes no en falten, va assumir. Però en aquest país hi ha por, va adduir, d’un esclat de violència si Trump és imputat penalment.
Potser per això, la comissió de la Cambra de Representants que investiga el cop del 6-G està estudiant a consciència com i quan encarrilar un possible requeriment al Departament de Justícia i la Fiscalia General dels EUA perquè presenti càrrecs penals contra l’expresident. El departament ja indaga l’assumpte pel seu compte i no necessita cap requeriment. Però una empenta del parlament no li aniria gens malament.
Les condicions anòmales que internament travessen els EUA es reflecteixen en un grapat d’enquestes, segons les quals una àmplia majoria de votants republicans creu Trump quan afirma que Joe Biden “li va robar” les eleccions del 2020; la meitat de la població creu que la nació viurà una guerra civil en els propers anys; més d’un 70% pensa que la violència amb objectius polítics pot estar justificada, un 12% es diu disposat a exercir-la i un 7,1%, “a matar”. Tot això s’afegeix al fet que cap expresident dels EUA no ha estat jutjat penalment; Richard Nixon va estar a punt de ser-ho pel cas Watergate, però el seu successor, Gerald Ford, va optar per indultar-lo abans.
Dijous, en la seva novena i en principi última sessió pública abans de les eleccions a mig mandat del 8 de novembre, els nou membres de la comissió parlamentària del 6-G –set demòcrates i dos republicans– van votar per unanimitat citar a Trump perquè respongui directament sobre la seva més que acreditada responsabilitat en l’assalt a la seu del Congrés.
El comitè va presentar testimonis, correus electrònics i vídeos que apuntalaven anteriors proves que el llavors president en funcions sabia que havia perdut les eleccions quan, tot i així, va optar per executar el “pla premeditat” que tenia des de feia mesos per cantar victòria passés el que passés i, en el seu cas, mirar d’anul·lar els resultats adversos, fins i tot per la força. També va quedar clar que Trump va encoratjar els manifestants que ocuparien el Capitoli malgrat saber que portaven armes, i que va intentar anar amb ells per dirigir la marxa.
Abans de votar la citació a Trump, la vicepresidenta de la comissió investigadora, la republicana Liz Cheney, va anunciar la probable petició a la Fiscalia d’imputar-lo juntament amb altres implicats en el 6-G. “Tenim prou informació per considerar requisitòries penals de diverses persones”, va assenyalar la filla de l’exvicepresident Dick Cheney. I va afegir que “la gran quantitat d’evidència presentada fins ara ens ha demostrat que la causa central del que va passar el 6-G va ser un home: Donald Trump”.
D’entrada, no està previst que el ple de la Cambra Baixa, que hauria de ratificar la remissió penal en qüestió, es reuneixi fins després de les legislatives del 8 de novembre, en què es renovaran els 435
A Washington s’admet que hi ha por que esclati la violència si es presenten càrrecs penals contra Trump
L’expresident menysprea el comitè, anomena “pinxos” els seus membres i insisteix que hi va haver “frau”
escons i un terç dels 100 del Senat. No és probable, per tant, que la decisió de proposar càrrecs penals contra l’exmandatari es formalitzi abans de les midterm.
Una altra cosa és el que passi amb la imminent citació de Trump a declarar. Si ell la rebutja, podria afrontar una acusació de desacatament com la que va motivar la dirigida contra el seu exassessor Steve Bannon, ja declarat culpable per doble partida (no declarar ni aportar documents) i en espera de sentència concreta. Cadascun d’aquests delictes es castiga amb penes d’entre 30 dies i un any de presó.
L’expresident també podria recórrer contra la citació, o complirla i després acollir-se al dret de no declarar establert per la Cinquena Esmena. De moment, Trump va respondre ahir al comitè sense aclarir si accedirà a declarar, però desplegant una tirallonga de crítiques, mentides i insults a la comissió que no anticipa una actitud gaire cooperadora. L’expresident va insistir que les eleccions van ser un frau i va titllar els membres del comitè de “corruptes i pinxos”. En la seva línia.