Liz Truss, contra les cordes

La primera ministra britànica, Liz Truss, fa mèrits més que suficients per fer bo el seu antecessor, Boris Johnson, i per convertir-se en la primera ministra i líder tory més efímera de la història. En un nou pas en la política econòmica erràtica que està fent des que va arribar a Downing Street, Truss es va veure obligada ahir a destituir el ministre d’Economia, Kwasi Kwarteng, que només feia 38 dies que ocupava el càrrec i era l’impulsor del programa fiscal de la primera ministra que la ciutadania i els mercats havien rebutjat radicalment. El seu successor serà Jeremy Hunt.

Kwarteng s’ha convertit així en el fusible que Truss ha fet servir per mirar d’apaivagar la rebel·lió a les files conservadores per les polèmiques mesures tributàries que havia adoptat, i a més ha hagut de rectificar i apujar l’impost de societats –que havia congelat– del 19% al 25% el 2023. El titular d’Economia és l’últim cartutx de la premier abans que els conciliàbuls conspiradors tories portin al poder Rishi Sunak i Penny Mordaunt, els grans rivals de Truss dins del partit, o fins i tot perquè es produeixi l’hipotètic retorn a Downing Street de Johnson, la qual cosa tancaria un cercle surrealista en la política britànica.

El neoliberalisme llibertari de Truss podria tenir els dies comptats i és poc probable que el cessament de Kwarteng calmi les aigües conservadores. L’aposta de la primera ministra per abaixar impostos als rics, apujar les hipoteques i rebaixar els subsidis socials no ha tingut el suport del carrer, i ni tan sols del seu grup parlamentari. La seva política ha estat temerària i ara és vista com una premier humiliada i derrotada.

Pot continuar en el càrrec en aquestes condicions? Amb un pla financer inviable, un Brexit que només dona problemes al país i sense el suport d’una gran part del seu propi partit, el futur polític de Truss penja d’un fil. I fins i tot si aconseguís arribar a les eleccions de gener del 2025, pel cap alt, ho faria en tals condicions de debilitat que la derrota conservadora podria ser històrica.

La marxa enrere de Truss és la constatació d’un fracàs econòmic que fins i tot ha obligat el Banc d’Anglaterra a activar d’emergència la compra d’actius, ha fet que la lliura esterlina es desplomés i ha disparat el cost del deute. Criticada pels mercats, per l’FMI, per l’oposició i pel seu partit, la segona rectificació de la premier del pla fiscal podria ser el preludi de la seva caiguda. La setmana vinent, alts càrrecs del Partit Conservador planegen demanar que dimiteixi. A un pas de l’abisme, Truss ja lluita desesperadament per la supervivència política i el compte enrere sembla que ha començat.

La premier, acorralada pels ‘tories’, sacrifica el titular d’Economia i rectifica el pla fiscal