Arriba la crisi i jo a la lluna

Pel que sembla, patirem una crisi molt seriosa en els propers mesos. No ho dic jo, ho diu Alemanya, un país amb bona orella per a la música clàssica, les coses complicades i la vida austera.

És una llàstima que siguin sempre els alemanys els que ens alerten de les crisis perquè ens els prenem seriosament. Si ho advertís Espanya, els alemanys s’ho prendrien de broma i seguirien gastant i invertint els seus euros, cosa que rebaixaria la magnitud de la crisi i reforçaria el mite que Espanya està feta per a les vacances i és un zero a l’esquerra vaticinant crisis macroeconòmiques.

Si donem per cert que ve una crisi, jo pregaria als governants d’Alemanya que ens guiïn, però no d’aquella manera, sinó amb un decàleg, mastegat i senzill, aquí i ara: què puc fer jo per pal·liar la crisi?, he de gastar més en béns essencials com ara tabac, copes, sopars, tintoreria i jocs d’atzar o és millor

Berlín ens hauria de donar consells per seguir: cal gastar més, estalviar o resar?

fer el rata, veure els partits del CE Europa des d’un terrat per estalviar deu euros –ara que som líders!– o anar a les festes socials amb una mà al davant i l’altra al darrere?

En aquests moments de la vida, tots hauríem de saber el que convé fer en vigílies d’una gran crisi, sempre que no ens agafi per negarla. El problema és que ja hem sobreviscut a moltes crisis i l’única conclusió obtinguda és la mateixa que en èpoques de bonança: –Doncs no n’hi havia per a tant.. Alemanya no és gaire d’anunciar eufòries, potser per evitar el malbaratament col·lectiu dels europeus. Jo els agrairia alguns consells útils i d’economia domèstica, més que res per quedar bé amb el comerç de proximitat, la peixatera i els últims enllustradors, als quals aprecio i estimo.

–Avui no vol gambes?

–Ni gambes ni percebes ni un llucet! Sembla mentida que no s’hagi assabentat de la crisi que ve i dels avisos assenyats del Bundesbank i el Bundesrat.

L’escena provocaria una estampida de la clientela, la dissolució de la cua, el pànic als mercats (municipals) i una jornada de caixa buida. Llavors, la peixatera comprendria que Alemanya tenia raó: s’acosta una gran crisi. I les gambes, al congelador.