La solitud no desitjada

reconfortant quan es desitja, temible quan ve imposada. Nombrosos estudis i nombroses iniciatives giren al voltant d’un estat personal que abans mai no s’havia fet tan present com ara, la solitud. Per gust, portada per l’individualisme; o per circumstàncies no buscades, fruit del sistema de vida vigent.

interessant l’enquesta duta a terme recentment per la creu roja, amb una mostra de 1.511 persones dels dos sexes i diverses condicions, un 68% de dones i un 32% d’homes. Més de la meitat habiten en una gran ciutat, un terç en una de mitjana i la resta en un medi rural. amb independència del lloc de residència, resulta que tan sols un 29% viu sol per elecció. La solitud no acostuma a agradar, de manera que un 30% dels preguntats opina que viure sense companyia mai no és bo.

La viduïtat és la condició que condueix més a la solitud, i quan aquesta afecta, ho fa emocionalment en un

Són moltes les iniciatives per pal·liar el problema, però no són suficients

56% dels casos, i es converteix en greu un 8% de les vegades.

reconegut el problema àmpliament, són moltes les iniciatives sorgides per pal·liar-lo. Que siguin suficients i adequades ja són figues d’un altre paner. els serveis d’atenció van des del telèfon fins a les xarxes socials i als centres recreatius. solen funcionar de les deu del matí a les vuit de vespre com a màxim, de dilluns a divendres. els caps de setmana i els dies festius no existeixen l’atenció, ni l’ajuda, ni el consol.

¿i quan és que la solitud fa més mal a les persones que se senten soles? Precisament quan els serveis d’ajuda tanquen. Ho fan com si treballessin amb mercaderies, com si fossin uns establiments comercials, sense tenir en compte que els dies festius acostumen a ser els més difícils de suportar quan s’està sol i això fa mal.

Familiars que marxen de cap de setmana, amistats amb qui no es poden reunir als centres en què es fa entre setmana. i l’ajuda pública o privada brillant per la seva absència. si veritablement es vol ser efectiu, si es vol alleujar la solitud malsana, cal contractar personal per als dissabtes, els diumenges i els dies festius. els serveis i els centres recreatius han d’estar oberts amb més raó que mai, llençant lluny el malestar de les persones forçosament solitàries. No és admissible que les coses es facin a mitges, no valen les bones intencions buides. ●