La Vanguardia (Català-1ª edició)
La pandèmia va sumir 319.000 persones en la pobresa, la majoria dones amb fills
Un de cada tres ciutadans pobres té una feina, assenyala la Xarxa Europea
Primer informe que avalua l’impacte que la pandèmia ha tingut en la pobresa a Espanya: 319.000 persones es van unir al grup poblacional que menys té, dades demolidores (cada número és una persona) però molt menys que les previsions inicials, que assenyalaven que almenys cauria en la pobresa entre 1 i 1,2 milions de persones.
L’explicació d’aquesta desviació cal buscar-la en l’escut social que van desplegar les administracions per contenir la crisi econòmica que s’acostava. Sobretot, els ERTO, mesura impulsada pel Govern espanyol que va permetre a les llars amb més necessitats tenir ingressos.
Els 300.000 nous pobres formen part, sobretot, de l’economia submergida. En aquesta definició entrarien les persones amb ingressos de 530 euros per unitat de consum. Aquesta és la mesura que equival a una família de dos adults amb dos menors en pobresa severa i uns ingressos totals de 1.113 euros: és a dir, que cada persona ha de sobreviure amb 278 euros mensuals.
Així ho recull la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social al seu informe L’estat de la pobresa, presentat ahir al Congrés dels Diputats i que torna a posar de cara la pobresa: principalment dones amb fills a càrrec.
Tenir fills és un important factor de risc de pobresa i exclusió. Totes les llars on viuen nens i adolescents tenen taxes més altes als principals indicadors que allà on només hi ha adults, “i això no és una qüestió conjuntural; passa sempre, cada any”, assenyala l’informe. A les cases amb menors a càrrec, s’ha de subratllar especialment la debilitat de les llars monoparentals: un 54,3 % aquest últim any.
Les dades mostren una accentuació del nou perfil de la pobresa amb un increment de les persones pobres amb ocupació i de les persones pobres amb estudis mitjans i universitaris.
Així, augmenten l’últim any els que viuen en llars amb baixa intensitat de feina, que arriben a un 11,6% (1,6 punts), cosa que
Es refermen les dues Espanyes: la rica del nord, amb Navarra i el País Basc al davant, i la pobra del sud
suposa la incorporació de 603.000 persones a aquesta realitat. “Una de cada tres persones pobres té feina”, va assenyalar coordinador de l’informe, Juan Carlos Llano.
L’estudi torna a posar en relleu les dues Espanyes que hi ha: la rica i la pobra. Les regions del nord tenen taxes baixes als indicadors de pobresa i exclusió, homologables amb els països més desenvolupats de la UE, mentre que les comunitats i ciutats del sud mostren taxes molt elevades. Les taxes més baixes corresponen a Navarra i el País Basc, amb un 14,7% i un 16%, respectivament, i les més altes, Andalusia i Extremadura, totes dues amb un 38,7%.
Un 21,7 % de la població espanyola, gairebé 10.269.000, estan en risc de pobresa. La xifra suposa un increment de set dècimes respecte a les dades de l’any passat, i aquest augment en unes 300.000 persones.