“L’assetjament escolar ens va destrossar a tots”

Arriba a judici la denúncia per agressió sexual d’un menor contra un grup de companys de l’escola

Quatre anys són molts dies. I poden ser interminables si és el temps que cal esperar, com passa en aquest cas, perquè un cas d’assetjament escolar arribi a judici. Ho narren els protagonistes d’aquesta història. “Per nosaltres, destrossats des del dia que vam saber el que havia passat, la demora s’ha fet eterna”, afirma la Pilar. El seu fill, ara de 17 anys, en tenia 13 quan va ser víctima d’assetjament escolar, assegura aquesta dona, en un centre de Vallirana (Baix Llobregat).

No és estrany que aquesta família continuï enfonsada quatre anys després, perquè aquest cas ultrapassa l’infern de l’assetjament escolar de manual. En Sergi, el protagonista i amb síndrome d’Asperger, explica que el calvari que va viure a l’escola va anar molt més enllà de les burles, les vexacions i els insults. En Sergi

denuncia agressions sexuals infligides per un grup de companys de l’escola.

Aquest menor sosté des del primer dia que aquests companys d’escola, a més d’assetjar-lo durant mesos, el van obligar a fer fel·lacions i van intentar mantenir-hi relacions sexuals a la força.

Els quatre menors denunciats, ara ja majors d’edat, neguen els fets. A l’escrit de defensa, en què es demana l’absolució, s’acusa el

denunciant d’haver-se inventat els fets.

El fiscal no els creu i dona per bona la versió de la víctima. “Els informes de psicòlegs aportats a la causa constaten que un menor amb síndrome d’Asperger no fabula mai i narra els fets com han passat. En Sergi sempre ha mantingut el mateix relat”, afirma Juan Manuel Ruiz, advocat de l’acusació particular.

El judici per aquests fets està

assenyalat per al 18 d’octubre. El fiscal demana per als presumptes agressors una pena de tres anys d’internament en règim tancat; l’acusació particular, quatre anys. L’assumpte, encara que els inculpats ja siguin grans, es jutja per la legislació de menors. Els protagonistes d’aquesta història tenien 14 anys quan van passar tot.

“A nosaltres, a tota la família, ens han destrossat la vida”, reitera la Pilar. “En Sergi és el primer que clama perquè es faci justícia”, afirma la seva mare. “El meu fill no s’ha recuperat de l’infern que va viure –continua–, tot just surt de casa; té por i no ha pogut tornar a l’escola, que era el que més li agradava”. La Pilar s’ha proposat que aquesta causa sigui, a més, exemple per a altres famílies “amb nens especials: ells pateixen una doble victimització”.

Tot es va destapar quan el comportament d’en Sergi va canviar. “I un dia es va armar de valor i ens ho va explicar tot”, recorda la seva mare. “Llavors vam saber que

Els fets van passar a Vallirana; els acusats, que ho neguen tot, s’enfronten a tres anys d’internament

l’assetjament escolar es remuntava a feia temps. L’insultaven a classe, l’obligaven a portar coses, es reien d’ell...”, afirma la Pilar. Però els seus pares encara no sabien de la missa ni la meitat. En aquest relat dels fets, en Sergi, “que sempre ha estat molt franc i no menteix mai”, assegura la seva mare, va confessar que també havia estat víctima d’agressions sexuals. Conèixer aquesta realitat va ser “el cop més dur, i encara no ens n’hem recuperat”. El pas del temps ha impossibilitat trobar proves físiques (“Havia rentat ja dues vegades la dessuadora que portava en Sergi aquell dia”, lamenta la seva mare). Per tant, serà un judici de la paraula d’un (el denunciant) contra la dels altres (els denunciats).

Céscr Rcngel En Sergi tenia 13 anys quan van passar els fets, i ara en té 17; el menor, ahir a Vallirana, amb prou feines surt de casa per por