El pressupost municipal ha crescut mil milions en set anys

ment des del 2015: “Hem doblat la capacitat d’inversió, i hem passat de 374 milions a 760”. També va recalcar la importància més gran del pressupost en relació amb el PIB de la ciutat, “que ha passat de representar un 3,5% el 2015 a l’actual 4%”.

La partida de despesa no financera també assoleix la xifra rècord de 3.510,2 milions d’euros (227,3 milions més que aquest any). L’evolució de la despesa corrent destinada a cobrir l’activitat i els serveis públics que presta l’Ajuntament arriba a 2.235 milions, i es manté d’aquesta manera, amb un 8% més, la tendència a l’alça dels últims anys.

Amb la prioritat de continuar atenent els col·lectius més vulnerables i més afectats per la situació inflacionària i de pujada de preus, les polítiques que s’emporten més despesa corrent són serveis socials i promoció social (408 milions, 38 més que aquest any), les partides per a serveis i millora de l’espai públic (403 milions, 41 més) i la política de seguretat i mobilitat ciutadana, que rebrà més de 370 milions d’euros.

La proposta de pressupostos del govern sociocomú manté el deute entorn d’un 30%, “molt per sota del màxim permès”, va destacar Martí, que va afegir que la solvència de la tresoreria municipal ara permet pagar les factures “a 19 dies, quan el 2015 es pagaven a 31 dies”.

La regidora d’Hisenda, Montserrat Ballarín, va assenyalar algunes de les novetats de les ordenances fiscals, com la bonificació verda per a empreses o la “tarifa plana” que permetrà que els ciutadans paguin els impostos municipals –congelats per tercer any consecutiu– al llarg de dotze mesos.

Els últims pressupostos d’aquest mandat “culminen una estratègia que va començar a finals del 2015 –va insistir Martí, que ha participat en l’elaboració de tots ells– i que suposa un significatiu creixement”. No en va, ha passat dels 2.550 milions del 2015 als actuals 3.560. Només el 2019 es va trencar, i lleugerament, la tendència a l’alça.