El pressupost espanyol a Frankfurt és el mateix que el de Catalunya el 2007

doza a Almudena Grandes passant per Antonio Muñoz Molina i carme Riera. No van faltar polèmiques, com l’absència del Nobel camilo José cela. I va ser útil: els noranta van consolidar la venda internacional de drets de literatura espanyola, fins aleshores habitualment fora d’aquests circuits.

El 2007 va arribar el torn de la cultura catalana. Amb l’impuls de l’Institut Ramon Llull (IRL) i els editors catalans, la preparació va passar per diversos consellers de cultura, directors de l’IRL i la comissària Anna Soler-Pont, i també va generar polèmica, ja que els autors catalans en llengua castellana no hi van ser inclosos. Però va ser una gran festa catalana al país de

Goethe, amb la plana major de les lletres en català del moment, de Joan Margarit a Jaume cabré passant per Miquel de Palol i Maria barbal; un discurs inaugural ple d’enginy de Quim Monzó i àmplia presència musical i gastronòmica a la ciutat. El pressupost va ascendir a dotze milions d’euros –el mateix que tindrà la presència espanyola d’aquest any–, i com a resultat va multiplicar el nombre de traduccions del català (només l’any de la fira es van traduir a l’alemany 154 títols).

Espanya torna aquest any a la primera convocatòria normal després de la pandèmia, amb la seva literatura en diferents llengües i la seva voluntat de mostrar la “creativitat desbordant” –eslògan triat pels organitzadors– del moment actual i donar un nou impuls al cicle internacional obert el 1992. La presència dels Reis contribuirà a donar força a l’aposta.

Qui firma aquestes línies no és neutral davant l’atracció de la fira de Frankfurt: l’he cobert com a periodista durant més de quinze anys, vaig escriure un llibre sobre el seu funcionament, vaig col·laborar en l’exposició central de l’any català i aquest any he participat en el programa literari. Sense arribar a manifestar, com l’editor Jorge Herralde, que constitueix “la imatge del paradís”, a un li agrada molt aquesta trobada i li semblen admirables els seus assoliments en el pla de la indústria cultural i de la cultura tout court. Sempre cal estar atents al que es mou a la fira de Frankfurt. I aquest any amb doble motiu.