La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Vull passar a la història com una de les grans”
La cantant i també actriu dels Estats units Macy Gray és una de les veus referencials de l’escena artística femenina del seu país. La poderosa artista, amb una opinió que sol tenir molt ressò no només en els seus àmbits professionals, està presentant en mig planeta el seu nou àlbum, The reset, i està acompanyada per la seva banda, the california Jet club. A barcelona el presentarà avui dissabte a la sala Apolo (20 h) dins del Festival Mil·lenni. Gray va parlar fa uns quants dies amb La Vanguardia des de Los Angeles, pràcticament la vigília de començar la gira europea.
Què espera d’aquesta gira? La veritat és que estic molt emocionada. Presentarem cançons noves i tocarem temes que tothom coneix i també algunes versions interessants. Seran bones nits, segur.
Com tria les versions que interpreta cada nit?
Les canviem molt de concert en concert; m’interessen sobretot les que tenen lletres que m’arriben al cor. Lletres que pugui traduir al públic que ens ve a veure i a escoltar.
Quina idea hi ha darrere de l’àlbum que acaba d’editar?
un replantejament de les meves prioritats, del que consideres important a la vida, un repensament bastant marcat, esclar, per la pandèmia i els efectes que ha tingut en tots els aspectes, com el confinament, no veure la gent que estimes, la mort d’éssers importants a la teva vida, i també no poder transmetre coses i sensacions per les restriccions als concerts. crec que The reset és un àlbum molt interessant i refrescant.
De quines prioritats parlem?
Per exemple, en la música. Hi ha tanta música i tants espais que es tracta de pensar i buscar quin és realment l’espai que m’interessa per poder continuar inspirant la gent i sentir-me realitzada com a artista. crec
que això és perquè he passat tant temps anant en la mateixa direcció com a artista que de sobte no he sabut dir on era.
Quan mira enrere i veu el que ha aconseguit què pensa, què sent?
Doncs que vull ser una cantant millor, una artista millor, vull que se’m recordi quan me’n vagi, que la gent escolti els meus discos... Perquè crec que encara no he aconseguit fer una obra que es pugui considerar una de
les preferides de la gent. Algunes cançons soltes potser sí. Vull passar a la història com una de les grans.
I quan fa un concert què és el més important per a vostè?
La gent sempre és prioritària. un concert no és un acte de reafirmació o de plaer personal, sinó que és un moment en què dones i transmets als que han vingut.
Al juliol li van fer una entrevista a la televisió en què va dir,
parlant de les esportistes trans, que un no sempre pot ser el que vol ser o creu que és, i que no n’hi ha prou amb un quiròfan per convertir un home en una dona. La van acusar de transfòbica i uns quants dies després vostè es va disculpar.
Hi va haver un malentès entre jo i l’entrevistador. Arran d’allò, vaig parlar i vaig escoltar molta gent de la comunitat LGtbI i gai i vaig aprendre molt. El que
Polèmica recent “No crec que ningú sigui transfòbic, el que passa és que hi ha molt desconeixement”
vaig dir en aquella entrevista va estar malament, va ser incorrecte. Si hagués tingut tota aquella informació, segur que no hauria dit el que vaig dir. No crec que ningú sigui transfòbic, el que passa és que hi ha molt desconeixement.
Es va precipitar, doncs?
una gran falta d’informació, ja li dic. Però el que ara sé és que ser dona és una cosa de què estic molt orgullosa i una cosa que aprecio molt. crec que si al teu cor sents que això és el que ets, llavors això és el que ets independentment del que qualsevol digui o pensi. He après molt, i m’alegro d’haver-ho fet, perquè ara ho sé i, a més a més, ho accepto.
Al seu país creu que hi ha una intolerància creixent?
No crec que només sigui als Estats units. A Espanya no hi ha discriminació i fòbies diverses?