La Vanguardia (Català-1ª edició)
La millor frase del món
Molina proposa que Villa Nellcote esdevingui centre cultural sobre la història del rock
La frase és tan bona que no cal que l’apunti, perquè la recordaré segur. Acaba de dir-la l’editor Ramon Mas a l’escenari de la Sala Vol, durant la celebració del desè aniversari de Males Herbes, després que parlassin Ricard Planas i la darrera incorporació al segell, Nura Nieto. Tots tres han destacat el bon rotllo que es respira a la festa i la felicitat que els ha donat el projecte. Quan l’engegaren, tenien fama de publicar només els amics. Però el que passa és que es fan amics de la gent amb qui fan feina. També dels companys de professió. Entre els convidats hi ha Rosa Rey, d’Angle, pletòrica pel premi Nobel a Annie Ernaux, al seu catàleg; Aniol Rafel, de Periscopi, editorial que també fa deu anys; Eugènia Broggi, de L’Altra, serà DJ d’aquí a una estona; hi ha Maria Bohigas i Alex Dardik, de Club Editor, que venen de presentar Míster Evasió de Blai Bonet a La Ciutat Invisible.
D’altres, com Luis Solano, de Libros del Asteroide, o Paula Kuffer, arriben després de la presentació de la nova col·lecció Efectos colaterales, de l’argentina Caja Negra. Ha estat a Rot Studio, un local industrial a la mateixa zona del Poblenou, i ha comptat amb els editors Ezequiel Fanego i Malena Rey, així com un bon assortiment de cerveses i vins. Al final, unes quantes persones –entre les quals Toni Navarro, La Plebeya– han improvisat un topless reading, mentre a la Vol, Roger Peláez s’esgargamellava cantant temes anacrònics sobre polles i palles. Diana Hernández saluda Marina Espasa. Arriba Santiago Tobón, de Sexto Piso, que ha vingut de Madrid pel Liber. I en la penombra clàssica de les sales de concerts hi veig Eva Piquer, Ada Castells, Albert Pijuan, Míriam Cano, Francesc Bombí-Vilaseca, Sebastià Jovani, Borja Bagunyà (impacient per presentar el nou llibre del porteny Pablo Katchadjian). Tenc una mitjana a la mà i no puc apuntar la frase brillant de Mas, que titularà aquesta crònica. No passa res. És tan potent que no l’oblidaré.
D’aquí a uns dies, el periodista cultural Josep Massot comentarà que aquesta supergeneració d’editors independents va començar en part amb Alpha Decay, que Enric Cucurella i Diana Zaforteza fundaren el 2004. Ella crearia el segell Alfabia el 2008. La seva mort, amb 44 anys, ha trasbalsat el sector. Francesc Serés en feia esment poc després de presentar en una Finestres plena de gom a gom La mentida més bonica, una crònica sobre el desengany
del procés publicada a Proa. El mateix dimarts, a la mateixa hora, hi havia altres actes literaris a Barcelona, tots a petar de gent. Per exemple, a la +Bernat, el director adjunt de La Vanguardia, Miquel Molina, va signar quaranta exemplars de Siete días en la Riviera (Catedral). L’acompanyaven Carlos Zanón i Pilar Romera. Molina llegí una carta oberta als ministres Bruno Le Maire i Roselyn
Bachelot que proposava que Villa Nellcote sigui confiscada a l’oligarca rus Viktor Raixnikov i passi a formar part del patrimoni francès –per tant, europeu–, per esdevenir centre cultural sobre la història del rock i s’hi faci un museu dedicat a l’estada dels Rolling Stones a la Costa Blava el 1971.
Mentrestant, unes mil persones escoltaven els historiadors Yuval Noah Harari i Rutger Bregman, i després la Nobel
Svetlana Aleksiévitx, a la plaça Joan Coromines, que ha acollit actes multitudinaris durant la Biennal de Pensament de Barcelona. La poeta Anna Gual xerrava amb Anna Guitart sobre Les ocultacions (Proa), premi Miquel de Palol 2022, a l’Ona, on Maria de la Pau Janer acabava de presentar Tots els noms d’Helena (Columna) amb Eduard Pujol i un públic força diferent. Però és que dimarts, a més, Santiago Lorenzo parlava del seu Tostonazo (Blackie Books) amb Miqui Otero a la terrassa de La Central. I l’il·lustrador Gustavo Ariel Rosemffet Gusti i la revista Cavall Fort obtenien el premi Maria Rius a la Laie.
Més proves que el món de l’escriptura està en forma: la revista digital de contes Paper de Vidre, que editen Tina Vallès i Guillem Miralles, va celebrar divendres el seu vintè aniversari a l’Obaga, amb un brindis i lectures –no em consta que topless reading– per part de Cristina Garcia, Xavier Ballester i Ferran Ràfols. I si avui és Santa Teresa, aquesta nit es lliura el Planeta. La frase de Ramon Mas era rodona per titular tot això. Però per més voltes que li dono, no hi ha manera que la recordi.