La Vanguardia (Català-1ª edició)
Esponja Tchouaméni
Reial Madrid Gustavo Poyet i Robert Moreno, dos dels primers entrenadors del jove migcampista, parlen dels seus inicis a França
Quan l’estiu passat Kylian Mbappé va decidir a última hora donar un cop de porta als morros a Florentino Pérez, a Chamartín s’obria una finestra. Amb les butxaques plenes pel fitxatge frustrat del francès, el Reial Madrid va desestimar invertir part d’aquests diners en un galàctic. L’aposta per la joventut al club blanc es va tornar a imposar i l’elegit va ser Aurélien Tchouaméni, un futbolista enaltit pels experts però semidesconegut per al gran públic.
Els blancs convertien el prometedor migcampista francès de 22 anys en el quart fitxatge més car de la seva història (80 milions euros pagats al Mònaco que poden acabar sent 100 milions) i ni tan sols arribava per cobrir una posició vacant. Com Vinícius, Fede Valverde, Rodrygo i Camavinga, l’objectiu era aprendre per agafar el testimoni d’una llegenda com Casemiro tard o d’hora. Tot i això, la marxa inesperada del brasiler va accelerar qualsevol procés adaptatiu. Tchouaméni era el recanvi natural i Carlo Ancelotti ni s’ho va pensar. Li va lliurar les claus de la medul·lar per acompanya Kroos i Modric, i el seu rendiment ha sorprès pròxims i estranys.
“No tothom pot jugar al Madrid o al Barça. Un pot tenir les aptituds, però expressar-les en un entorn de pressió com el Bernabeu o el Camp Nou només està a l’abast dels elegits”, afirma Robert Moreno, l’entrenador que el va fitxar tot just quan va aterrar al Mònaco a raó de 18 milions per la seva “capacitat de feina” i la “intel·ligència tàctica per donar solucions amb la pilota”. “Teníem mancances en la posició de migcampista i, de la llista de joves valors que ens van passar, ell i Youssouf Fofana eren els que més destacaven. Els vam fitxar a tots dos”, explica satisfet el català, més encara després de veure que als dos últims amistosos de França van ser parella al doble pivot.
“Ha demostrat en un gran equip les qualitats que jo ja coneixia d’ell molt més aviat del que era d’esperar”, afirma desconcertat Gustavo Poyet. L’actual seleccionador de
Grècia va ser qui li va donar l’oportunitat de debutar com a professional, quan dirigia el Girondins de Bordeus. “Amb 18 anys ja destacava pel desplegament físic, la intel·ligència i una professionalitat impròpia de la seva edat”, assenyala l’uruguaià, que recorda l’absència del seu futbolista en alguns entrenaments perquè volia acabar el batxillerat científic. “Em demanava permís per anar a fer els exàmens. Estudiava de debò”, assegura de Tchouaméni, un any més jove que el seu amic Jules Koundé, amb qui va coincidir al planter del Girondins. Tots dos es veuran les cares demà al clàssic.
Els dos tècnics remarquen les ganes d’aprendre de Tchouaméni per continuar millorant.
“Durant els mesos que vaig estarme a Bordeus vaig tenir reunions amb més de 50 futbolistes... i recordo perfectament la xerrada amb ell. Estava 100% concentrat en el que li deia i el que volia que fes al camp. En aquell moment li hauria passat un carnaval per davant i ni se n’hauria assabentat”, assevera Poyet.
“Hi ha nois d’ascendència africana que, per cultura dels pares o per la zona d’on provenen, quan creixen i tenen molt poder físic com el de Tchouaméni no tenen la voluntat de millorar. En canvi, ell sí que la tenia. Ho demostra el fet de tenir un entrenador personal que l’ajuda”. Robert Moreno no es refereix a un preparador físic, sinó al psicòleg francès Cédric Quignon-Fleuret, que l’acompanya des de la seva etapa al Girondins. Tchouaméni treballa de manera individual l’aspecte mental abans i després dels partits i mira abstreure’s de les crítiques perquè el seu joc no es vegi afectat. El resultat, de moment, no pot ser més esperançador per als blancs.
Sempre mostrava interès per aprendre’n i millorar; té un entrenador personal que l’ajuda” Robert Moreno Entrenador