La Vanguardia (Català-1ª edició)
El BCE preveu una caiguda d’un 1% del PIB a l’eurozona
El banc central continuarà endavant amb la pujada de tipus
La contracció econòmica a Europa ja no és un tabú: és una possibilitat concreta.
En l’escenari de previsions amb què treballa el Banc Central Europeu (BCE) es preveu un escenari –el pitjor– d’una recessió pròxima a l’1%. Però això no impedirà que el BCE tiri endavant la pujada de tipus. “Continuarem al nostre camí de normalització de la política monetària”, ha afirmat Christine Lagarde, presidenta del BCE, a la reunió del Comitè Monetari i Financer Internacional, el principal comitè assessor del Fons Monetari Internacional (FMI).
La presidenta del BCE ha reconegut que la perspectiva de creixement per a la zona euro s’ha enfosquit a causa de l’alta inflació, la disminució dels efectes de la reobertura, el debilitament de la demanda mundial i la caiguda de la confiança. “És probable que aquests factors provoquin un alentiment significatiu del creixement del PIB de la zona de l’euro la segona meitat de l’any i principis del 2023”, va advertir.
L’exministra francesa va apuntar que un altre obstacle és que els mercats financers poden ser massa optimistes sobre la projecció econòmica. Això incrementa el risc d’una correcció abrupta del mercat i d’inestabilitat financera, va vaticinar Lagarde. “Aquesta situació fa que les valoracions siguin vulnerables a una sèrie de possibles sorpreses negatives, sigui pel creixement, la inflació, la política monetària o la rendibilitat corporativa”, va insistir.
En una entrevista publicada al diari lituà Verslo Zinios, el vicepresident del BCE, Luis de Guindos, va confirmar que en el pitjor escenari el producte interior brut de l’eurozona es contrauria gairebé un 1% l’any que ve, mentre que l’escenari de referència preveu un creixement del 0,9%. La diferència “està en l’evolució dels subministraments energètics de Rússia”, va dir el vicepresident del Banc Central.
Malgrat que el BCE continua esperant un creixement del PIB del 3,1% el 2022 a l’eurozona, el final de l’any i el principi del següent ofereixen “una combinació molt desafiadora de baix creixement econòmic, incloent-hi la possibilitat d’una recessió tècnica, i una alta inflació”, va afegir De Guindos. El BCE preveu que la inflació voregi el 10% fins a finals del 2022 i que comenci a descendir gradualment l’any 2023.
La jornada de la reunió de l’FMI i el Banc Mundial que se celebra aquesta setmana a Washington va servir perquè, una vegada més, Kristalina Georgieva, directora executiva de l’FMI, fes sonar l’alarma per la situació econòmica global. “Estem entrant en una nova zona de perill”, va afirmar al plenari d’aquesta reunió conjunta.
“Els legisladors tenen un camí increïblement estret per caminar”, va reconèixer al seu discurs. “No hi ha lloc per a errors. Un mal pas i els desafiaments del present podrien empitjorar: baix creixement prolongat, inflació arrelada o, fins i tot, una crisi de deute sobirà amb risc de contagi”, va advertir Georgieva.
El seu consell és donar suport a les pujades dels tipus d’interès posades en marxa. “Hem vist com els bancs centrals ràpidament endureixen la política monetària per restaurar l’estabilitat dels preus. Això és el correcte en aquest moment, però tindrà un cost dolorós: el creixement serà més lent i l’atur més alt a mesura que augmenti l’ajust monetari”, va assenyalar.
En el marc d’aquesta trobada, els responsables bancaris del Vell Continent van abraçar l’argumentació de Georgieva, ja que van considerar que el Banc Central Europeu ha de tirar endavant les pujades de tipus d’interès per controlar la inflació.
Costi el que costi, fins i tot una recessió.
“Estem entrant en una nova zona de perill”, adverteix Kristalina Georgieva a Washington