La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’últim gran reducte de poder
La Diputació de Barcelona ofereix poc marge per refugiar excàrrecs del Govern de Junts
ora del Govern fa fred. Els socialistes catalans ho saben bé, ja que són l’oposició des del 2010, però el seu poder municipal a l’àrea metropolitana els ha permès buscar abric a la Diputació de Barcelona mentre els resultats electorals no els han estat propicis. Ara, després d’abandonar el Govern de coalició amb ERC, als postconvergents els toca buscar abric fora de la Generalitat i la institució supramunicipal, que controlen amb el PSC, és l’últim gran reducte de poder que els queda.
Les diputacions són entitats públiques que gaudeixen de gran discrecionalitat per distribuir ajuts i subvencions, amb competències poc definides i màniga ampla en matèria de contractació de càrrecs de confiança. Això ho afavoreix el fet que són ens de segon nivell, és a dir, amb una composició que no trien directament els ciutadans, cosa que n’accentua l’opacitat.
A través de la Diputació de Barcelona, els postconvergents proven de col·locar persones del seu entorn, com l’excap de gabinet de Laura Borràs, Salvador Esteve, que encara no és oficial.
Junts per Catalunya s’ha quedat sense set consellers al Govern i entre 250 i 300 alts càrrecs. S’embutxacaven uns 23 milions d’euros en sous i aportaven mig milió a les arques del partit. Molts no buscaran empara pública, però d’altres, amb perfil més polític, demanaran que se'ls col·loqui a l’Administració.
Junts no té gaire marge per fer-los un forat a la Diputació. El nombre d’assessors per partit està taxat per un acord de govern i la formació postconvergent ja disposa de 9 assessors per al grup parlamentari (el PSC en té 13 i ERC, 14) i uns altres 10 orienten tècnicament els set consellers que comparteixen govern amb el PSC. Els sous són suculents, ja que van dels 54.800 als 78.300 euros l’any.
“La quota està pràcticament completa tret que substitueixin uns assessors pels altres”, adverteixen fonts de la Diputació, que assenyalen que tindria poc sentit que Junts incrementés la seva quota d’assessors set mesos abans de les municipals. A
més a més, els assessors postconvergents es reparteixen entre Junts i el PDECat, que va ser qui va rubricar el pacte amb el PSC, cosa que fa estrènyer el marge. En canvi, a l’oposició adverteixen que encara tenen cert marge si la presidència de la Diputació, Núria Marín, ho permet.
El nombre legal màxim de personal eventual a la Diputació és de 124, però en l’actualitat figuren 91 assessors en actiu, entre els quals hi ha els 19 de Junts. Com que encara hi ha la
possibilitat d’incorporar 35 assessors, que caldria repartir entre tots els grups, els postconvergents podrien pressionar per engrossir la seva quota, però fonts socialistes i del PDECat –responsables del pacte– ho rebutgen.
A Junts encara li queda l’opció de fer-los lloc en altres ens o organismes de gestió que depenen de la Diputació de Barcelona, o en altres diputacions, com la de Girona, Lleida o Tarragona, on sí que governen amb ERC. També poden trobar escalfor en els governs municipals o en els consells comarcals, en què Junts també va tancar més pactes amb el PSC que amb ERC i controla 21 dels 42 consells comarcals. Però el botí més preuat continua sent la Diputació de Barcelona. Amb un pressupost de 1.060 milions d’euros està molt per sobre dels 143,7 milions de la de Lleida, els 162,8 de la de Girona, o els 187,4 de la de Tarragona.
La paradoxa rau en el fet que el pacte de Junts i el PSC per governar l’entitat s’ha mantingut malgrat ser un motiu perenne de fricció entre els exsocis del Govern, que enalteixen la “lleialtat” amb què treballen.
Tot i sortir del Govern per la suposada flacciditat d’ERC en la causa independentista, a
L’entitat és font de poder i de diners per a desenes de càrrecs i alcaldies: 370 de JxCat i 89 del PSC
Junts combinen la defensa de l’acord a la Diputació amb les crítiques al PSC per afavorir l’aplicació del 155. Munició per a ERC, que pot tornar com un bumerang si Pere Aragonès acaba pactant amb Salvador Illa els pressupostos de la Generalitat del 2023. La raó de la incoherència és senzilla: la Diputació és font de poder i de diners per a desenes de càrrecs i moltes alcaldies: 370 de JxCat i 89 del PSC, si bé les socialistes són les més poblades de Catalunya.