S’ha viralitzat, però és notícia?

Les xarxes socials són l’origen de cada vegada més informacions, però cal distingir entre l’important i l’intranscendent

Desenes de joves d’un col·legi major vociferen barbaritats a les estudiants del col·legi major del davant, les imatges arriben a instagram i es viralitzen. un exfutbolista espanyol de primera línia, amb milions de seguidors a twitter, fa una broma desafortunada sobre la seva orientació sexual i després assegura que li han piratejat el compte. un exvicepresident del govern arremet en un tuit contra una popular presentadora de televisió: “Pots ficar-te la hipocresia on et càpiga”.

Són totes situacions que s’han produït els últims dies, que han emergit a les xarxes socials i sobre les quals La Vanguardia ha informat. És indubtable que els titulars que generen poden despertar l’interès dels lectors, però realment són notícia?

els casos són molt diferents entre si. en el primer, en saltar les imatges de les xarxes als mitjans, l’estupefacció i l’escàndol davant l’assetjament masclista van arribar a les portades de tots els diaris digitals; el president del govern espanyol i el líder de l’oposició van denunciar públicament l’actitud dels joves, i fins i tot la Fiscalia va decidir investigar si hi pot haver un delicte d’odi. Sens dubte, era una notícia amb profundes connotacions socials i, sí, s’havia de publicar. La manera com les imatges van arribar a la llum pública no afectava el fons de la informació.

el segon cas va tocar una altra fibra sensible: un esportista admirat per milions de joves fa conya sobre un tema pel qual encara avui hi ha a espanya persones discriminades o agredides. Pot ser una simple patinada (o un pirateig, com al·lega el futbolista), però dona peu a reflexionar sobre quant ens falta (o els falta a alguns) per comprendre que certes bromes avui són simplement casposes. Finalment, el tercer cas (del qual La Vanguardia només va fer esment al canal dedicat a actualitat televisiva de l’edició digital) es limitava a alimentar l’esperit tafaner davant les causes de l’animadversió del polític cap a la presentadora.

Aquests exemples serveixen per il·lustrar que les xarxes socials poden i han de ser una font informativa tan vàlida com qualsevol altra, sempre que no es prengui per cert el que s’hi publica sense abans haverho contrastat periodísticament i haver-ne valorat la transcendència.

Alhora, també ens recorden que, si bé certes polèmiques que neixen a les xarxes poden ser motiu de notícia –més profunda o més lleugera–, no tot el que es converteix en trending topic mereix tenir ressò al diari.

defensor@lavang ard a es