La Vanguardia (Català-1ª edició)
El malson americà
Migrants atrapats a la selva de Panamà pel ‘tancament’ fronterer als EUA
A Fernando José Gutiérrez li preocupen poc les estadístiques. Ja sap de primera mà que la gent fuig en massa del seu país, Veneçuela, per les mateixes raons de misèria i por que a ell; la seva esposa, Adriana, i les seves filles, Dana i Asley (de 2 i 1 any), els van portar a la perillosa aventura de més de dos mesos per arribar als Estats Units.
Asseguts al sol, fa unes setmanes, al costat de l’alberg municipal del Bronx on els han acollit –són part dels 17.000 enviats a Nova York amb els autobusos noliejats pels governadors republicans de Texas i Arizona–, el que més els preocupa en aquest moment és calmar l’enrabiada de la petita. “Té gana”, diu.
És evident que això no és el final del seu viatge, sinó el principi d’un altre a què han arribat amb una mà al davant i l’altra al darrere.
“Quan vam sortir de la selva, vam sortir sense ni un dòlar”, recalca el cap de família, de poc més de 20 anys. La selva és el tap del Darién o simplement Darién, pas obligatori per Panamà
per als que emprenen la ruta terrestre cap al seu somni americà.
La ruta fins a assolir aquesta meta, segons el testimoni dels que ho han aconseguit, és plena (a més de perills naturals com les serps verinoses) de lladres, segrestadors i abusadors sexuals, tota una galeria de delinqüents que volen treure profit dels pobres. No és el cas d’aquesta família. No els van robar el que havien estalviat o els havien deixat els seus coneguts.
“El riu es va emportar pràcticament els 3.600 dòlars que teníem per al viatge”, explica Gu
tiérrez recordant l’experiència a la selva. “Hi va haver una crescuda del corrent i no vaig fer atenció a la bossa amb els diners. Havia de salvar les meves filles”, explica.
Era gairebé al principi, en les primeres etapes. Però ja han arribat, i creu que ha valgut la pena superar totes aquelles tribulacions. Per això no li importa gaire saber aquestes xifres o estadístiques de l’ONU entre les quals Gutiérrez i la seva família figuren com a part dels 7,1 milions de veneçolans que han abandonat el seu país, o més aviat n’han fugit, des del 2015.
Vist des de la perspectiva de la nova regulació migratòria del Govern Biden, que ha copiat la “cruel política de Donald Trump”, en qualificatiu de l’actual president quan era candidat a la Casa Blanca, els Gutiérrez fins i tot es poden sentir uns afortunats. Van entrar per la frontera de Texas, van demanar refugi, per la qual cosa el seu cas està en tràmit previ a la modificació legal, i una organització catòlica els va avalar.
En canvi, avui milers de compatriotes estan atrapats al Darién, sense saber ben bé què fer o com fer-ho davant el tancament fronterer. El malson americà també existeix. Molts que estan fent la ruta o que l’acaben de concloure s’han quedat als llimbs. Supliquen sortir d’allà però no saben de quina manera o amb quin rumb.
Davant l’increment del nombre de veneçolans que arriben a la frontera entre els Estats Units
Els EUA no permeten demanar refugi als que hi arriben de manera il·legal per la frontera terrestre de Mèxic
Prop de 200.000 migrants han travessat la perillosa selva del Darién aquest 2022
i Mèxic i la proximitat de les eleccions legislatives del novembre, en què els conservadors utilitzen la immigració com a arma per aconseguir el control del Congrés, Biden ha adoptat la solució del seu predecessor. Consisteix a aplicar l’anomenat Títol 42, el qual per raó d’emergència sanitària impedeix a aquests migrants, que s’escapen del règim de Caracas, sol·licitar refugi quan trepitgen territori dels Estats Units.
Immediatament s’expulsarà qualsevol veneçolà que entri il·legalment des de Mèxic o Panamà i se’ls negarà el dret a l’asil. Només un màxim de 24.000 seran acollits als aeroports dels Estats Units.
Així l’Administració Biden fa un gir radical, després de combatre als tribunals l’anomenat Títol 42 quan el va aplicar Trump i després de criticar els governadors republicans que deshumanitzaven els migrants ficant-los en avions o busos com si fossin peons polítics.
Creuar el Darién suposa de cinc a nou dies, asseguren els que ho han aconseguit. Molts diuen que hi van veure morir gent. A Bajo Chiquito, punt panameny de sortida de la jungla, reben una mitjana de 1.500 migrants diaris, però hi ha dies que superen els 2.000, explica Efe a partir de dades oficials.
Aquest 2022, 187.644 transeünts –un 80% són veneçolans, però n’hi ha d’altres nacionalitats, com equatorians– han travessat la selva. I aquest només és el primer perill d’aquest camí.