La Vanguardia (Català-1ª edició)
Elena defensa la seva autoritat política per decidir qui mana als Mossos
Aragonès ratifica la seva confiança en el conseller davant les crítiques de l’oposició
El conseller d’Interior Joan Ignasi Elena va admetre ahir que la crisi oberta a la cúpula dels Mossos d’Esquadra arran del cessament del comissari en cap del cos, Josep Maria Estela, es deu a diferències polítiques; en concret, a les discrepàncies “de model” que el responsable polític mantenia amb el policial, segons va reconèixer ahir des del Parlament. Però Elena va defensar la seva decisió per l’autoritat que li confereix el càrrec, la seva “discrecionalitat” en matèria de designacions al cos.
En les primeres explicacions del conseller sobre la destitució del setè cap dels Mossos en cinc anys, Elena va admetre les “dife
rències” que l’han portat a prendre una decisió “en ús de la discrecionalitat que tinc com a conseller per garantir un model que és la meva responsabilitat tirar endavant”. Es tractava de preservar les “prioritats que com a responsable polític he definit”, va dir, en referència a la feminització del cos. I va apuntalar aquestes directrius polítiques en advertir que no permetrà “interferències policials en la dimensió política”, de la mateixa manera que “no hi haurà ingerències polítiques en la policia judicial i en l’operativa dels Mossos”.
Però les explicacions del conseller, de tot just dos minuts en resposta a una pregunta d’En Comú Podem en la sessió de control al Govern, no van satisfer l’oposició, per més que Elena va prometre donar tot luxe de de
talls en la seva compareixença davant la comissió d’Interior del Parlament, previsiblement la setmana que ve. Aquí, Elena va prometre tractar la qüestió “a fons” perquè “és necessari molt de matís i molta explicació”, va assenyalar.
La polèmica que afligeix la cúpula policial va marcar el rumb de la primera sessió del ple del Parlament d’ahir, amb l’oposició carregant contra la gestió del conseller, i per extensió del president Pere Aragonès, a qui van acusar d’ingerir políticament al cos.
El líder de l’oposició, Salvador Illa, va capitanejar les crítiques, mostrant-se més bel·ligerant que de costum amb la gestió del Govern en aquest tema. El socialista va responsabilitzar directament el president i li va reclamar “agafar les regnes” davant la “caòtica direcció del cos de Mossos d’Esquadra” en la seva qualitat de comandament suprem del cos. Illa va qüestionar Aragonès sobre la possibilitat de cessar Elena i li va exigir aturar les “interferències polítiques” en la policia autonòmica: “El que han de fer i no fan és treure les mans del cos de Mossos”, va alliçonar.
Però el president va ratificar la seva confiança en Elena: “Gaudeix de la meva confiança, també en moments difícils i complexos com l’actual”, va concloure, després d’aclarir que el conseller en cap moment no li ha presentat la seva renúncia ni ell s’ha plantejat destituir-lo. Al contrari, Aragonès va defensar l’autoritat del conseller per fer els canvis que consideri en els Mossos amb la finalitat d’assegurar l’“orienta
El responsable d’Interior admet diferències amb Estela en el “model” que ha de regir el cos
ció de les polítiques de seguretat” del Govern.
El president va rebutjar la idea que el nomenament dels comissaris del cos sigui una ingerència política, tal com va denunciar Illa, ja que és una cosa que “correspon al conseller d’Interior”, va remarcar. I tot i que va admetre que la crisi no és “una situació desitjada per ningú”, va justificar el cessament d’Estela per “les discrepàncies sobre l’orientació i sobre determinades decisions”.
Si no hi ha canvi d’última hora, la bel·ligerància mostrada per Illa amb aquest afer ahir al Parlament no passarà d’aquí, malgrat que fonts parlamentàries confirmen contactes entre PSC i Junts sobre la possibilitat de reprovar el conseller d’Interior.
En la jornada del ple d’avui es debatrà i votarà una moció socialista que denuncia l’“existència de reiterats intents de politització del cos, que el converteixen en moneda de canvi per aconseguir acords de naturalesa partidària”, que pot tenir el suport de Junts. Fins aleshores hi ha temps per negociar una esmena en què es plantegi aquesta reprovació.