Joves, pandèmia i salut mental

Els joves han estat el grup d’edat amb menys presència a les ucis per covid. Però han pagat una alta factura en termes de salut mental. Els ingressos hospitalaris de joves causats per problemes d’aquest tipus han augmentat un 40% després de la pandèmia, i una quarta part d’ells ha derivat cap a trastorns alimentaris. La detecció de suïcidis en aquest grup s’ha triplicat. El nombre de casos d’ansietat i depressió també ha crescut. El simple malestar emocional ha afectat entre el

80% i el 90% dels joves. El consum de tranquil·litzants, somnífers, antidepressius i estimulants s’ha disparat en totes les edats. No així el d’alcohol o drogues. Però, entre els joves, l’ús de les pantalles, com a instrument de comunicació i com a refugi, creix: les persones d’entre 12 i 17 anys passen actualment una mitjana de 36 hores setmanals davant una pantalla.

El Col·legi de Metges de Barcelona, l’entitat terapèutica Amalgama 7 i la seva Fundació Portal van celebrar ahir la jornada Adolescents, famílies i salut mental: les seqüeles de la pandèmia, reflex de la preocupació del col·lectiu mèdic per aquest assumpte. La seva experiència recent justifica plenament aquesta preocupació. La casuística recollida en les seves consultes fa pensar molt: adolescents de quinze anys que fa tres anys que estan sumits en una profunda depressió; preadolescents de deu anys consumidors de pornografia, i molts altres –un terç del total, entre els 14 i els 18 anys– que admeten que s’han emborratxat en el decurs de l’últim mes. Els desordres són abundants. Perquè els joves van portar pitjor que les persones adultes o madures els rigors del confinament. En les edats adolescents, el procés de socialització, l’aprenentatge de la convivència, és crucial, i s’ha vist malmès pels mesos passats a casa, sense escola ni vida social, i per les restriccions posteriors.

Els especialistes assenyalen que, en primer lloc, cal que els joves i els adults prenguin consciència d’aquest problema, tan sigil·lós com greu. I, en segon lloc, s’han de prendre mesures per combatre’l: des de fomentar la confiança i la fortalesa mental dels adolescents fins a ajudar-los a afrontar l’estrès i l’angoixa. A més, per descomptat, d’augmentar els fons públics destinats a salut mental, un percentatge que s’acosta al 5% del total i és només la meitat del que li aporten països com França o Alemanya. No serà senzill, però és obligat: l’adolescència és una etapa decisiva en la formació del caràcter i qualsevol problema viscut en aquest període pot tenir, a més de serioses conseqüències conjunturals, d’altres de llarg recorregut.

Els professionals de la sanitat alerten del mal que el confinament ha fet als adolescents