La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les mentides tenen un preu
Si el principal pilar d’un sistema viu en una mentida, no és gens estrany que l’amenaça més gran per al sistema sigui viure en la veritat. Són paraules de Václav Havel, escrites en una presó de Txecoslovàquia, abans de convertir-se en president del seu país i el referent polític i moral que va vèncer el totalitarisme.
La humiliant dimissió de la primera ministra Liz Truss té molt a veure amb les mentides vessades en la campanya del Brexit del 2016. El Regne Unit no havia estat mai tan dividit socialment i territorialment. El Partit Conservador està abocat a unes eleccions anticipades malgrat tenir una majoria de gairebé 80 diputats, aconseguida per Boris Johnson el desembre del 2019. Johnson va sortir de Downing Street el 6 de setembre i ara planeja tornar. És de vacances a la República Dominicana. Ja va dir Marx, inspirat per Engels, que la història succeeix dues vegades: primer com a tragèdia i després com a farsa. Des que David Cameron va sotmetre a referèndum la permanència a la UE
La frivolitat del partit del Brexit ha convertit la política britànica en una farsa
el juny del 2016, el Brexit s’ha emportat quatre primers ministres. El cinquè es coneixerà d’aquí uns dies.
El successor de Truss haurà d’administrar un país en què els últims governs van néixer de l’absurda explotació de moltes mentides covades en el si d’una minoria d’ideòlegs supremacistes del partit que més temps ha governat el Regne Unit. Com és freqüent en casos de crisi extrema, són els seus els que han fet fora Truss, que ha estat només 45 dies en el poder. La seva sortida ha estat patètica, el mandat més breu de la història.
La portada de The Economist era ahir sarcàstica. Titulava “Welcome to Britaly, un país amb inestabilitat política, baix creixement i subordinat als criteris del mercat”. Prometien un Singapur sobre el Tàmesi, un paradís fiscal, un retorn a les glòries passades imperials que les ha sepultat la història. I s’han trobat amb la dura realitat d’una societat multicultural però hipernacionalista, sense aliats i amb problemes seriosos per retenir Escòcia i Irlanda del Nord dins del Regne Unit.
La mare de totes les democràcies entra al taller de reparacions. El que és veritable s’acaba imposant sobre el que és fals. No es pot fer comèdia i vestir la realitat de fantasies i ficcions debatent sobre temes que no són certs i que l’electorat no entén. Al Partit Conservador l’espera una llarga temporada a l’ombra.