La Vanguardia (Català-1ª edició)
Veïns del Raval denuncien la desídia de les administracions
Prop de 300 persones assenyalen l’abandonament de les administracions i la degradació del barri
Prop de 300 veïns del barri del raval es van manifestar ahir per denunciar la desídia de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat. Entenen que les administracions ja han llançat la tovallola, que els polítics han convertit
el barri en una patata calenta que es passen els uns als altres, que la seva falta d’iniciativa està agreujant els problemes que els amarguen la vida, que proven de normalitzar els problemes que tenen.
De fet, aquesta no és la veu del barri. Aquesta veu no existeix. Aquí, al raval, hi conviuen un munt de sensibilitats que de tant en tant fins i tot s’embranquen. Potser el principal punt en comú és l’afartament i la desconfiança cap a les institucions.
Ahir es van manifestar sobretot els que ja estan farts que l’Ajuntament assenyali tan habitualment que moltes entitats financeres abandonen les seves propietats, que no denuncien les ocupacions dels seus pisos, que permeten que els narcos hi muntin punts de venda de drogues...
sí, diuen molts d’aquests veïns. És veritat. Moltes entitats financeres tenen bona part de la culpa del que passa al barri, però això no rebaixa la responsabilitat del govern d’Ada Colau. Aquests veïns es van concentrar davant de la sala d’atenció a drogodependents Baluard perquè pensen que l’Ajuntament va muntar un equipament d’alt risc social que després va deixar de la mà de Déu i no va dotar mai dels recursos que realment necessita, que donar les culpes de tot a l’especulació immobiliària també és una manera d’exculpar-se, de no afrontar amb la determinació deguda un munt de problemes que la gent pateix d’una manera quotidiana.
I així, expliquen aquests veïns,
Els manifestants lamenten que molts ja no porten els seus fills a les àrees infantils per por de les xeringues
el barri s’ha convertit en un pol d’atracció d’una població tremendament vulnerable que malviu en matalassos abandonats, que es passa el dia buscant cinc euros, sense parar, perquè són cinc euros el cost d’una dosi tan adulterada que no fa sinó portar-te a la següent... I els pares, continuen aquests veïns, ja no porten els nens a les zones infantils per por que es punxin amb una xeringa. Molta gent gran, afegeixen, ja no s’atreveix a sortir sola de casa, i molt menys a lluir una cadena al coll. Els crits, les baralles i les discussions també són freqüents. Tot està fet un fàstic, el comerç s’esllangueix, les famílies marxen del barri, la gent s’afarta de tot...
Així que uns advoquen per tancar la Baluard, i d’altres, per duplicar-ne els recursos. Alguns, per omplir els carrers de policies, d’altres demanen lleis que obliguin els grans tenidors a llogar d’una manera social els pisos que tenen buits des de fa anys... Els veïns no enarboren una única solució.