La Vanguardia (Català-1ª edició)
La revolució fa efecte
El Barça, amb un onze nou, esclafa el Vila-real en vuit minuts demolidors
El Barcelona necessitava tant la victòria com els canvis i va tenir doble premi. Alineació nova, vida nova. La nit i el dia. Ser i semblar. Era una qüestió de sensacions i d’imatge, perquè totes dues van agafades de la mà en un món on tot és abans aparença que fets. La revolució de Xavi va tenir l’efecte buscat. L’equip alegre i a estones divertit que va jugar contra el Vila-real poc tenia a veure amb el conjunt gris que va deambular durant més de 70 minuts al Bernabeu. De ser de porcellana va passar a ser demolidor. D’opinió incapaç se’l va veure convençut. En vuit minuts, el Barça es va espolsar tota la depressió amb una estona de futbol tremenda i resolutiva, amb un Lewandowski decidit a ser l’home que aixequi el projecte amb els seus gols.
Només havien passat quatre dies, però és que la meitat de l’alineació era diferent. Van caure de l’equip Busquets, Raphinha i Dembélé, a més de Balde i Eric Garcia. Hi van entrar Ansu Fati, Ferran Torres i l’entrada de Gavi va donar els galons de l’organització a Frenkie de Jong. De sobte, tot es va greixar, es va airejar.
El Barça busca el context adequat i va fer el primer pas per trobar-lo. Xavi, com a entrenador, ha necessitat evidències crues i dures (Inter i Reial Madrid) per carregar-se de raons. Li va passar amb Piqué i ara amb Busquets i els extrems desbocats i descontrolats. Només el temps dirà si el traspàs de poders va ser a causa de càstigs temporals o decisions salomòniques que tindran continuïtat.
Xavi va canviar d’actors i el Barcelona va semblar un altre. L’equip s’engarrota quan sent la pressió i la responsabilitat de sostenir el club i s’allibera quan entén que pot ser ell mateix. Tot comença per jugar bé. Aquest és l’ABC que ha de desembocar en fruits. Aquí l’ordre dels factors sí que altera el producte.
El futbol és un sac de sorpreses. Si alguna cosa té, i és el que enganxa d’aquest esport, és la capacitat per canviar. Gaudeix el Barça de Laporta i Xavi, de les palanques i dels fitxatges, d’un crèdit abundant entre la seva afició. Deia el tècnic que la gent no havia parat d’enviar-li ànims. L’equip va rebre el suport incondicional des del primer instant, una altra prova que a la grada li van agradar les mesures preses per la banqueta.
El Vila-real era un visitant enverinat, com s’intueix de l’equip
Els blaugrana van agrair tant els gols i la victòria com els cinc canvis de Xavi a l’equip
Lewandowski va fer dos gols genials i Ansu Fati va sentenciar plasmant que ahir tot anava de cara
menys golejat de Primera. Però el Barcelona no es va posar nerviós ni es va precipitar. Hi havia consigna de jugar bé i es va comprovar sortint des de darrere d’una pressió alta dels d’Emery. Atacaven i reatacaven els blaugrana, sempre amb Ansu Fati com a estilet. Se li va notar al 10 que tenia ganes de demostrar que l’explosió al Bernabeu no era una casualitat ni era flor d’un dia. El davanter del planter acabava cada jugada. Mentre en defensa Koundé i De Jong escombraven qualsevol indici de contraatac del Vila-real, dominat i replegat.
Fati ho va provar amb la dreta, amb el cap, des de fora i des de prop. Però malgrat la paciència del Barça, el resultat no es va resoldre fins que Pedri va obrir en canal els groguets amb una passada en profunditat a Alba, que va centrar a l’àrea, on en una rajola Lewandowski va inventar un driblatge de ballarí amb l’esperó que va fer caure simultàniament Pau Torres i Albiol. El polonès va girar i va embocar gairebé a porteria buida perquè Rulli també havia picat en la seva finta.
El golàs va aixecar el Camp Nou
com al seu dia Ronaldinho. Hi ha ganes que tot vagi bé. Perquè la festa no perillés com contra el Celta o el Mallorca, el polonès es va encarregar d’encarrilar el duel. Pedri va recuperar la pilota, Gavi no es va frenar ni amb l’agafada de Parejo i va fer arribar la possessió a Lewandowski a la banda esquerra. El 9 es va col·locar la pilota, va mirar Rulli i va enviar el xut al pal més allunyat amb una facilitat sorprenent, avisant, com va dir a la gala de la Pilota d’Or, que no pensa regalar res a Håland o Mbappé, els artillers que van fort. El martell de Lewandowski és implacable. Amb el seu doblet, ja suma 16 gols al Barcelona.
El tercer gol és la demostració que hi ha dies que tot va de cara. Semblava impossible que Ansu Fati fallés l’assistència de Ferran Torres, però el punta es va fer un embolic i la pilota se’n va anar al pal. Llavors ell mateix va recollir l’esfèrica i la va introduir amb l’esperó a la xarxa.
Van ser vuit minuts que van liquidar un Vila-real, una mica cansat de jugar dilluns, afectat per la pèrdua de Llaneza, un dels seus pares esportius, però que va quedar atordit tota la segona part per la reacció del Barça, tan acadèmica com poderosa.