La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE repensa els vincles amb la Xina per reduir la dependència econòmica
Els Vint-i-set es proposen de no repetir amb Pequín els errors de la relació amb Moscou
Les lliçons apreses de la relació amb Rússia arran de la guerra d’Ucraïna, quan les dependències adquirides en el terreny energètic s’han convertit en material de xantatge, sumades a l’actitud cada vegada més assertiva de la Xina de Xi Jinping, han portat la Unió Europea a redefinir la seva relació amb el gegant asiàtic.
“Hi ha una voluntat d’evitar ser ingenus però també de no embarcar-nos en una confrontació sistemàtica. Tenim el nostre propi model per construir la relació amb la Xina”, va dir el president del Consell Europeu, Charles Michel, a tall de resum de les tres hores que els líders dels Vint-i-set van dedicar ahir a debatre la política comuna cap a Pequín. La recepta europea reposa sobre l’acord per desenvolupar “una autèntica autonomia estratègica” que eviti dependències en sectors econòmics clau i, alhora, “diversificar” les aliances amb la resta del món.
“Hem de fer atenció a les nostres dependències. Hem après la lliçó sobre la dependència excessiva de Rússia en combustibles, i com és de difícil però necessari desfer-se’n”, va apuntar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. “Al Congrés del partit ha quedat molt clar que el president Xi mantindrà el seu rumb assertiu i autosuficient”.
L’eix de les discussions dels líders europeus va ser el document presentat aquesta setmana per l’alt representant de Política Exterior, Josep Borrell, que avisa que la “creixent assertivitat” de Pequín en l’escena internacional obliga la UE a reavaluar la seva relació i a assumir que la competència entre el model econòmic europeu i l’alternativa xinesa serà més agressiva en el futur. Borrell ho ha exposat amb cruesa fa poc: la UE es va equivocar confiant el seu benestar econòmic al gas barat de Rússia i el comerç amb la Xina, i ha d’assumir que “aquest món ja no existeix” i preparar-se.
Com s’ha de gestionar la relació amb un soci que també és un competidor i, cada vegada més, un rival estratègic? Si la Xina envaeix Taiwan, com respondrien la UE i Pequín? Si reacciona amb sancions, Europa està disposada a quedar-se sense xips, sense bateries solars...? Intentar aïllar la Xina, com està fent amb Rússia arran de la invasió d’Ucraïna, “no és una opció”, assenyala un alt càrrec europeu. El Servei Europeu d’Acció Exterior proposa limitar riscos reduint la dependència en sectors com la tecnologia i les matèries primeres.
“Hem de convèncer els governs i el sector privat que el que guanyen avui fent negocis amb la Xina ho poden pagar molt car demà”, assenyalen aquestes fonts.
L’argument va ressonar en les discussions dels líders. La primera ministra finlandesa, Sanna Marin, va demanar a la UE que aprengui del que ha passat amb Rússia. “Això no significa que no hi pugui haver relacions econòmiques amb la Xina, sinó que no hauríem de construir aquest tipus de dependències estratègiques i crítiques d’un país autoritari”, va dir. Amb la tecnologia “pot ser que no hi hagi el problema avui, però sens dubte hi serà en el futur”.
En paral·lel, la UE es proposa intensificar les seves relacions amb altres llocs del món, des dels països de la regió d’Àsia-Pacífic fins a l’anomenat Gran Sud, per construir aliances fiables.
Malgrat que la coordinació amb els Estats Units és imprescindible, es proposa desenvolupar un model propi que no passa per trencar lligams amb Pequín, com sí que vol Washington, i no canviar la dependència xinesa per una de nord-americana.
“No hi ha cap veu rellevant a Europa que aposti per la desglobalització. Ningú no diu que no hem d’exportar, que no hem d’invertir, que no hem d’importar de la Xina”, va matisar el canceller alemany, Olaf Scholz, que ben aviat ha de decidir sobre l’entrada del gegant xinès Cosco al port d’Hamburg, una qüestió que és motiu de
“No hauríem de construir dependències amb països autoritaris”, reclama la líder finesa
tensions al si de la coalició.
El tema no es va evocar explícitament durant la cimera, però tothom ho tenia al cap. “En el passat hem comès errors estratègics amb la venda d’infraestructures a la Xina”, va dir el president Emmanuel Macron en al·lusió a la crisi financera del 2008, que va forçar països com Grècia a acceptar l’entrada de capital xinès en sectors crítics. Amb la Xina, va apuntar la primera ministra estoniana, Kaja Kallas, passa com amb Rússia: “Els interessa que estiguem dividits. A nosaltres el que ens interessa és estar units”.
Amb tot, malgrat que les posicions han convergit, hi ha matisos, expliquen fonts diplomàtiques. Mentre que uns països tenen una visió semblant a la de Washington i aposten per veure la relació només en clau de rivalitat, d’altres no creuen que el desafiament sigui tan fort com amb Rússia. Encara que a curt termini hi ha alguna divergència, afirmen fonts diplomàtiques, ara en les grans orientacions l’acord és total.