La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’ascens de la Itàlia més dura
Giorgia Meloni es converteix en la primera dona que presideix el Consell de Ministres
Va recitar la fórmula de memòria, visiblement emocionada, vestint completament de negre, buscant amb la mirada la seva filla, la petita Ginevra, que amb només sis anys estava òbviament desorientada al solemne Saló de les Festes del palau del Quirinal. “Juro ser fidel a la República, complir lleialment la Constitució i les lleis, i exercir el meu mandat i les meves funcions en l’interès exclusiu de la nació”, va prometre davant el cap de l’Estat, Sergio Mattarella. Amb 45 anys, Giorgia Meloni es va convertir ahir en la primera dona en la història d’Itàlia que accedeix al càrrec de primera ministra, però també en la primera política d’extrema dreta que lidera l’Executiu de la tercera economia de la zona euro. Una firma amb una ploma daurada va segellar el canvi de rumb que pren des d’ara Itàlia.
Davant d’ella hi havia els seus 24 flamants ministres, que junts componen l’Executiu més conservador que ha tingut el país en les últimes dècades. “Amb orgull i sensibilitat, servirem Itàlia. Ara ens posem a treballar”, va tuitejar la nova premier publicant la imatge de l’equip.
Durant la campanya electoral, Meloni va prometre moderació davant de la premsa estrangera, i també va desitjar incloure alguns tecnòcrates per guanyar-se la confiança de Brussel·les. Al final, el seu gabinet és pràcticament polític, un reflex dels resultats a les urnes de la coalició de dretes que va guanyar les eleccions, repartida en un equilibrisme tàctic entre Germans d’Itàlia, la Lliga i Forza Italia. En aquest país, això és notícia. Meloni és la primera cap de Govern votada pels electors des que Silvio Berlusconi va ser llançat del poder el 2011 arran dels seus múltiples escàndols. La primera que surt de la voluntat de les urnes en una nació acostumada a veure canvis governamentals cada any i mig. La gran pregunta, ara, és fins quan durarà.
Per intentar completar la legislatura, Meloni tenia dues opci
ons sobre la taula. O arraconar els socis de Govern, o donar-los una responsabilitat compartida. Al final va optar per la segona opció, una tàctica perquè s’ho pensin tres vegades abans d’intentar cap maniobra que desestabilitzi la coalició. Germans d’Itàlia ha obtingut nou ministeris, i els altres dos partits, cinc cada un. A més, hi ha cinc tècnics. Però el gest més important és haver recuperat la figura de vice primer ministre –no n’hi havia amb Mario Draghi– i atorgar-la tant a Matteo Salvini, líder de la Lliga, com a Antonio Tajani, segon de Berlusconi, el nou ministre d’Exteriors.
La conjuntura italiana, amb la inflació desbocada, els preus de l’energia pels núvols, la guerra a Ucraïna en curs i davant la necessitat de complir les exigències de les reformes del pla de recupera
ció europeu, no deixarà gaire marge al govern de Meloni de fer grans canvis en l’àmbit econòmic. Però els noms d’alguns dels ministeris de matís més social ja apunten que segurament la possible revolució vindrà d’una altra banda. Per exemple, hi ha un nou Ministeri d’Empreses i Made in Italy. O el de Família i Natalitat, que encapçala Eugenia Roccella, una dona que a l’agost, en un debat televisiu, va negar que l’avortament fos un dret i el va definir com “el costat fosc de la materni
Meloni és la primera governant sortida de les urnes des que Berlusconi va perdre el poder el 2011
La nova ministra de Família i Natalitat defineix l’avortament com “el costat fosc de la maternitat”