La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’inquietant Mr. Musk
Per connectar-se a internet en qualsevol part del món, fins i tot a les zones més aïllades, n’hi ha prou amb una petita i senzilla antena parabòlica de 51,3 per 30,3 centímetres, un trípode i un router. L’equip costa 390 euros, i l’abonament mensual, 70.
El servei és ofert per l’empresa Starlink, del multimilionari nord-americà Elon Musk, que fa servir un eixam de 2.400 satèl·lits (n’acabaran sent 12.000) posats en òrbita per l’empresa matriu SpaceX, la principal companyia espacial privada del planeta, a fi d’universalitzar la connexió a internet.
Una de les claus dels èxits militars d’Ucraïna contra la invasió russa és justament aquesta tecnologia, que ha permès garantir a qualsevol hora i circumstància les comunicacions entre l’Estat Major i les diferents unitats de l’exèrcit ucraïnès. La decisió personal de Musk de facilitar al Govern de
Kíiv 25.300 terminals de Starlink –més sofisticats que els destinats al gran públic– i de prestar el servei de connexió per satèl·lit ha acabat determinant el desenvolupament de la guerra.
Que una ajuda d’aquesta importància depengui d’una empresa privada i, en última instància, de la decisió d’una sola persona, que no respon davant ningú, només davant de si mateix, ja suposa interrogants sobre la seva legitimitat. Però, a més, la fa enormement fràgil. Dos episodis recents il·lustren fins a quin punt la intervenció de Musk a Ucraïna pot ser volàtil.
El primer data del mes passat, tot i que s’ha sabut ara gràcies a una informació de la CNN: l’empresa SpaceX va enviar al setembre una carta al Pentàgon en què instava el Departament de Defensa dels Estats Units a assumir el cost del servei de Starlink a Ucraïna (120 milions de dòlars fins a finals d’any i 400 milions més per a tot el 2023, que inclourien el lliurament de 8.000 terminals més sol·licitats per l’exèrcit ucraïnès). SpaceX al·legava que l’empresa no podia continuar assumint aquest esforç econòmic (que, d’altra banda, tampoc no l’ha assumit sol, ja que els governs nord-americà i polonès també
Empès pel messianisme i amb el suport de la seva immensa fortuna i potència empresarial, el magnat tecnològic Elon Musk està decidit a intervenir en les qüestions mundials, des d’Ucraïna fins a Taiwan. Sense encomanar-se a ningú.
Els èxits militars d’Ucraïna han estat possibles gràcies a les connexions per satèl·lit de Starlink
han sufragat una part de les despeses).
Després de destapar-se l’assumpte, Musk va retirar la petició, tot i que el problema pot tornar a suscitar-se en qualsevol moment. En previsió d’això, Washington i Brussel·les estudien assumir el cost del servei de Satrlink, abans de posar en perill les connexions de l’exèrcit ucraïnès.
Paral·lelament, el patró de SpaceX va proposar a través de Twitter un pla de pau per a Ucraïna que –un malson de Kíiv– plantejava reconèixer la sobirania russa sobre la península de Crimea, annexionada per Moscou el 2014, i la celebració de referèndums supervisats per l’ONU a les zones ocupades pels russos a l’est i al sud del país per determinar si els seus habitants volen unir-se a Rússia o continuar a Ucraïna.
Segons el politòleg Ian Bremmer, del Grup Euràsia, Musk li va explicar que poc abans havia parlat personalment amb el president rus, Vladímir Putin, que li hauria explicat quines eren les seves línies vermelles. Musk va negar haver mantingut aquesta conversa, però sí que en va justificar la iniciativa per la por d’una escalada que condueixi cap a un conflicte nuclear. La intervenció del magnat no només va irritar el Govern ucraïnès, sinó que va crear polèmica política als EUA i a Europa.
Cada vegada més interessat en els problemes geopolítics globals –com no podria estar-hi interessat un individu que pretén salvar la humanitat colonitzant Mart?–, Musk també es va atrevir a proposar una solució per al conflicte de Taiwan, de què la Xina reivindica la sobirania, però que a la pràctica funciona com un territori independent. En una entrevista amb Financial Times, el multimilionari va plantejar buscar un acord perquè Pequín mantingués un cert control sobre l’illa, cosa que va ser asprament rebutjada per les autoritats de Taipei.
L’activisme personalista d’Elon Musk podria ser curiós si no fos inquietant. Perquè als 51 anys l’empresari nord-americà no és un outsider qualsevol: no només és l’home més ric del món (amb una fortuna estimada en 219.000 milions de dòlars), sinó que les grans empreses tecnològiques que controla i les que està a punt de controlar li atorguen un immens poder.
La galàxia empresarial de Musk avui comprèn Tesla Motors (cotxes i bateries elèctriques, així com un prototip de robot humanoide, l’Optimus), SolarCity (energia solar), The Boring Company (infraestructures de transport), OpeanAI (intel·ligència artificial), Neuralink (desenvolupament d’interfícies cervell-ordinador) i SpaceX, que a més de gestionar la xarxa de satèl·lits Starlink, ha desenvolupat fonamentalment els coets i naus espacials que ara fa servir la NASA per enviar a astronautes a l’Estació Espacial Internacional i per a la futura missió tripulada a la Lluna prevista per al 2025.
A tot aquest complex industrial Musk hi pretén afegir pròximament la xarxa social Twitter (per 44.000 milions de dòlars), de què ell mateix és un activíssim usuari i on té 109 milions de seguidors. El magnat ja ha advertit que la seva intenció és garantir una “absoluta llibertat d’expressió” a la xarxa, cosa que probablement inclourà l’avui vetat Donald Trump... Intel·ligent, brillant, amb una capacitat de treball extraordinària, hi ha els que veuen Elon Musk com un geni. Però també és un home ensuperbit i excèntric que amb prou feines dissimula el seu messianisme. Un megalòman per a qui la intervenció en els assumptes del món sembla ser irresistible. I perillosa.