La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern del Txad castiga els partits després d’una matança
Puja a 76 el nombre de morts en les marxes opositores a tot el país
El ministre txadià de Justícia, Mahamat Ahmad Alhabo, va ordenar divendres a la Fiscalia que obrís una investigació sobre les protestes durament reprimides per les forces de seguretat dijous, que van causar prop de 80 morts. Alhabo va sol·licitar “obrir investigacions i iniciar procediments contra totes les persones, civils i militars, implicades en els esdeveniments”.
Almenys 76 persones van morir en les protestes contra el govern de transició a diferents ciutats del país africà. “Comptabilitzem 76 morts, 1.315 ferits i 312 detinguts”, va indicar Max Loalngar, coordinador del moviment ciutadà Wakit Tama, que va encapçalar la protesta al costat de partits polítics i líders religiosos.“Continuem comptant els casos, de manera que el nombre de víctimes podria augmentar”, va afegir.
Després de les protestes més importants al país en els últims trenta anys, el Govern txadià va prendre mesures dràstiques contra l’oposició suspenent set partits polítics durant tres mesos i registrant-ne les oficines. El líder destacat de l’oposició Succes Masra va tuitejar que la seu del seu partit “l’estaven saquejant les forces de seguretat que van entrar per força”.
El president de transició, el general Mahamat Idriss Déby Itno, divendres va visitar manifestants ferits i va indicar que els organitzadors seran responsables de tots els danys.
Les manifestacions, convocades per expressar pacíficament el desacord amb la prolongació del període de transició al Txad i demanar que Déby Itno lliuri el poder a un civil, com va prometre, les havien prohibit les autoritats. L’exèrcit i la gendarmeria van prendre els carrers de N’Djamena i van disparar munició real i gasos lacrimògens.
El primer ministre de transició, Salih Kebzabo, va declarar dijous que almenys 50 persones van morir i prop de 300 van resultar ferides, segons les últimes xifres facilitades per les autoritats.
Les protestes van tenir lloc el dia en què finalitzava el període de transició, iniciat fa 18 mesos després de la mort del president
Idriss Déby en combats entre grups rebels i l’exèrcit l’abril del 2021. Des d’aleshores, Mahamat Idriss Déby Itno, fill del difunt president, va prendre el poder, va anul·lar la Constitució i va dissoldre el govern i el Parlament.
El Txad va celebrar entre agost i octubre un diàleg nacional de reconciliació per acordar les bases de la tornada a l’ordre constitucional. En el diàleg, criticat i boicotejat per partits de l’oposició i moviments rebels que no el consideraven inclusiu, es va acordar que la transició s’estengués dos anys més a partir del 20 d’octubre i que Déby Itno seria president interí.
El dia 10, Déby Itno va anunciar la formació d’un “govern d’unitat nacional” en la seva investidura i va prometre un referèndum constitucional i unes eleccions, un cop acabada la transició.
Déby Itno compta amb el suport de la comunitat internacional, encapçalada per França, la Unió Europea i la Unió Africana, ja que l’exèrcit del Txad és un dels pilars de la guerra contra els grups gihadistes al Sahel, juntament amb les tropes franceses de la missió Barkhane. Tot i això, aquests actors internacionals, com l’ONU o els Estats Units, han condemnat la repressió.
El president interí Déby Itno afirma que els responsables són els organitzadors de les manifestacions