La Vanguardia (Català-1ª edició)
BRASIL Eleccions del “bé”
Bolsonaro retalla les distàncies dels resultats electorals de la primera volta i intenta demonitzar Lula amb l’ajuda d’evangèlics i jutges desacreditats
Costa de creure que un polític amb tantes debilitats morals com Jair Bolsonaro pugui ser el candidat del “bé” contra el “mal” en les eleccions presidencials del 30 d’octubre. Però, ja no només assessorat per líders evangèlics, com el telepredicador Silas Malafaia, sinó també per l’ex súper jutge Sergio Moro, que va encapçalar la creuada anticorrupció coneguda com Lava Jato, el president brasiler ha estretit l’avantatge del seu rival Luiz Inacio Lula da Silva fins a només quatre punts.
La reelecció encara serà difícil per al president. Bolsonaro necessita sis milions de vots més dels que va obtenir a la primera volta, Lula, només 1,8 milions més. Però tot indica que el resultat serà molt més disputat del que es pensava fa un mes.
Per aconseguir aquests sis milions de vots, Bolsonaro intenta recompondre la coalició guanyadora del 2018. Això suposa ajuntar els vots d’uns 70 milions de neopentecostals brasilers amb els d’una altra fe indestructible en una part de la classe mitjana brasilera: l’“antipetisme”, és a dir, l’odi visceral al Partit dels Treballadors (PT).
No és fàcil per al president personificar el bé bíblic. Batejat com a evangèlic al riu Jordà d’Israel el 2016, no és un cristià exemplar. S’ha casat tres vegades. La seva retòrica de caserna –amb constants referències a la seva potència sexual– no agrada als temples. Tampoc l’entrevista en què va confessar haver aconsellat la seva primera dona que posés fi a un embaràs en un moment de conflictes econòmics.
I la corrupció? Bolsonaro tampoc no és un sant. Una investigació de la policia federal assenyala que el seu fill Flavio es va enriquir malversant diners públics blanquejats amb l’ajuda de les màfies paramilitars de l’oest de Rio. És només la punta de l’iceberg d’una xarxa familiar de corrupció que explica el misteriós augment del patrimoni dels Bolsonaro, segons sosté Juliana del Piva al seu nou llibre El negocio de Jair.
Ja hi ha senyals que el president recupera la confiança de part del seu electorat després del col·lapse de la popularitat durant la gestió negacionista de la pandèmia, més letal al Brasil que a cap altre país, tret dels Estats Units. Bolsonaro ja compta amb el suport d’un 66% dels evangèlics, 16 punts més que a l’agost. I també es beneficia d’una recrudescència de l’“antipetisme” a l’interior conservador i extraurbà d’estats com Sao Paulo, Rio de Janeiro i Minas Gerais.
En visites fetes aquesta setmana a l’interior del centre oest brasiler, farcit de banderes nacionals i retrats del president, el llenguatge de l’evangelisme es barrejava amb denúncies a la corrupció. “Aquí un 99% som bolsonaristes a causa de la corrupció del PT”, va dir Dirceu Paulo, un empresari en l’estat rural de Mato Grosso. “Creiem en la meritocràcia bíblica”.
Bolsonaro ha repartit subsidis de 600 reals –117 euros– mensuals a més de 20 milions de famílies pobres sota el programa Auxili Brasil. Oblidades les critiques anteriors a l’assistencialisme clientelar de l’esquerra, el president es va burlar del seu rival en un debat televisiu dimarts. “Mira, Lula! Jo he donat més amb Auxili Brasil que tu amb Borsa Família”, que va ser el programa antipobresa dels governs del PT. Lula encara té gairebé un 60% dels vots dels més pobres, la meitat de l’electorat que cobra menys de 220 euros al mes. Però “pel PT, el que és preocupant és que hi ha senyals que puja el vot bolsonarista entre els que reben Auxili Brasil”, va dir l’analista polític a Rio Jorge Chaloub.
Bolsonaro ha desplegat dues
L’actual president ha retallat fins als quatre punts l’avantatge de l’esquerrà Da Silva
Bolsonaro té el suport d’un 66% dels evangèlics, 16 punts més que a l’agost
armes pesants en aquesta segona volta. Primer, la seva actual dona, Michelle Baptista. La jove primera dama acaba de liderar una caravana de dones evangèliques per tal de rebaixar l’avantatge de Lula en l’electorat femení. “L’infern s’està aixecant”, va dir fent referència al PT durant un míting a Maceió (Alagoas), al pobre nord-est, on Lula té més d’un 60% de la intenció de vot. També hi va repetir l’ultima falòrnia de la campanya bolsonarista: que Lula, seguint Daniel Ortega a Nicaragua, vol tancar totes les esglésies evangèliques al Brasil.
Després de respondre en un comunicat surrealista que “Lula no és el dimoni”, el PT ha publicat aquesta setmana “una carta oberta al poble evangèlic” en què Lula reafirma el seu compromís amb la pluralitat religiosa i cita el capítol de Jaume 1,27: “La veritable religió és cuidar-se dels orfes i les vídues”.
La segona arma de Bolsonaro és l’exjutge Moro, responsable de condemnar Lula a nou anys de presó el 2018 uns mesos abans de ser nomenat ministre de Justícia al govern de Bolsonaro. Farcit d’irregularitats, el judici contra Lula va ser anul·lat després pel Tribunal Suprem.
Malgrat que va sortir indignat del govern el 2020, Moro ja està plenament reconciliat amb el bolsonarisme. Xiuxiuejava consells a l’orella presidencial abans del debat de dimarts. Per la seva banda, Deltan Dallagnol, el fiscal en cap de Lava Jato i devot d’una altra església baptista ja elegit a la Cambra, serà l’enllaç perfecte entre l’evangelisme i l’antipetisme a la campanya de Bolsonaro.
Donar suport a Bolsonaro “és un error moral gegantí”, es va lamentar en declaracions a La Vanguardia Matthew Stephenson, advocat de la prestigiosa Escola de Dret de Harvard, que ha estat un dels aliats internacionals més estrets de Moro i Dallagnol.
Però el fitxatge dels dos homes de la llei ha tornat a centrar l’atenció en la trama de suborns en la petroliera estatal Petrobras que, malgrat que és un element històric del clientelisme de la política brasilera des de molt abans dels governs del PT, sempre complica el pla de Lula de tornar des de la presó com un Nelson Mandela. “La presència de Moro a la campanya està tenint efectes molt positius al sud-est (Sao Paulo, Rio i Minas Gerais)”, va dir Fabio Faria, ministre de Comunicació de Bolsonaro.
El missatge bolsonarista es transmet pel ja famós gabinet de l’odi, el centre neuràlgic de la campanya del president a les xarxes socials. “Fan factoides i teories de la conspiració que no tenen res a envejar a QAnon", va dir en una entrevista l’antropòleg Marcio Meira, un dels membres fundadors del PT als anys vuitanta.
Uns exemples dels últims dies: un vídeo afirma que Lula és membre del càrtel narco PCC. Es denuncia un pla secret del PT de legalitzar els petits robatoris. Un altre missatge alerta que sota un govern de Lula els lavabos de les escoles hauran de ser unisex. La falòrnia amb més morbo la va deixar anar fa uns dies l’acabada d’elegir senadora Damares Alves, pastora i exministra de Bolsonaro que acompanya Michelle a la caravana evangèlica. Segons va insinuar Alves, el PT és responsable del tràfic de nens des de l’illa amazònica de Marajó per proveir la pederàstia estrangera.
Lula ha intentat contraatacar. Un matusser comentari del president sobre dues bonitinhas d’uns quinze anys –presumptes prostitutes veneçolanes, instrumentalitzades per a finalitats electorals– va crear l’oportunitat d’acusar de pederàstia el president. Però, parafrasejant André Janones, el nou guru de les xarxes del PT, l’esquerra sempre juga amb desavantatge ja que es limita a exagerar la realitat i no pas a inventar-la.
Conscient del perill que corre la quarta democràcia més gran del món, Alexandre de Moraes, el president del Tribunal Suprem Electoral, que regula les eleccions, ha sancionat la campanya de Bolsonaro i ha reduït el nombre d’espots de propaganda assignats al president.
Però això només serveix per alimentar la teoria de la conspiració bolsonarista: que hi ha un complot entre el PT, el Tribunal Suprem i el vell establishment per evitar la reelecció del president. Tal com va fer Donald Trump, Bolsonaro es presenta com el candidat antisistema, encara que ocupi el palau presidencial.
Per això és probable que un estret marge de victòria per a Lula s’aprofiti per mobilitzar les bases bolsonaristes contra un inexistent frau, després d’un any d’advertències presidencials sobre presumptes fallades en el sistema electrònic de votació. Per anar adobant el terreny, un projecte de llei presentat aquesta setmana al Congrés proposa penes de deu anys de presó per als autors de sondejos d’opinió que subestimin el vot a Bolsonaro.
Gairebé un 60% dels més pobres, que cobren menys de 220 euros al mes, encara prefereixen Lula
L’anomenat ‘gabinet de l’odi’ de Bolsonaro fabrica falsedats i teories conspiratives amb èxit aparent
L’equip de Bolsonaro alimenta la teoria conspiradora per si els resultats electorals són negatius