La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les propostes de Sánchez contra la crisi de l’energia comencen a arrelar a Europa
El Govern espanyol ha passat de “clamar al desert” a ser declarat visionari
De “picar ferro fred” a ser declarats màxims visionaris de la crisi energètica. En tot just un any, les idees i propostes defensades pel Govern de Pedro Sánchez a Europa per rebaixar els preus del gas i l’electricitat han passat de descartar-se per impracticables a formar part del nou mainstream a Brussel ·les.
“Espanya es reconeix en moltes d’aquestes mesures perquè n’ha estat una de les principals valedores”, deia Sánchez al final de la tensa cimera de dos dies celebrada aquesta setmana a la capital comunitària, on va arribar amb el vistiplau de França a construir un nou gasoducte de Barcelona a Marsella i millorar les interconnexions elèctriques de la península Ibèrica.
Iniciatives com les compres conjuntes o reduir la influència del gas en la formació del preu de la llum, començant per la mera afirmació que urgeix una resposta europea i no només nacional, són algunes de les peces clau del complex puzle de mesures que Europa està armant per resistir al xantatge energètic de Vladímir Putin. El gir europeu ha trigat més d’un any a materialitzar-se.
17/IX/2021:Espanya reclama “solucions europees”
Sánchez defensa a la cimera d’Atenes amb els països del sud que l’alça del preu no és un problema individual de certs estats i urgeix “trobar solucions europees”. Quatre dies després, el Govern espanyol plasma en una carta firmada per les vicepresidentes Nadia Calviño i Teresa Ribera les seves propostes per afrontar la crisi: reformar el mercat elèctric, permetre als governs tenir el seu propi sistema de fixació de preus i fer compres conjuntes de gas, com es va fer en la pandèmia amb les vacunes.
Brussel·les se’n renta les mans
L’acollida a les demandes d’Espanya, secundades entre d’altres per França, Itàlia i Grècia, és del tot freda a Brussel·les, que atribueix la carestia a l’augment de la demanda d’Àsia i a la dependència d’Espanya de les compres al mercat diari, més volàtil. La comissària europea d’Energia, Kadri Simson, afirma que els preus es moderaran a partir del març del 2022. “En aquests moments els estats membres són els més ben posicionats per reaccionar”, insisteix. El símil amb la pandèmia no convenç: no és el mateix comprar vacunes que gas. Ribera explota: les propostes de Brussel·les són “manifestament incongruents” amb “l’excepcionalitat de la situació”, es queixa sense èxit. No tots han notat encara la urpada de la crisi energètica.
Galleda d’aigua freda
La primera reacció de l’Agència de Cooperació dels Reguladors d’Energia, l’octubre del 2021, és categòrica: permetre que cada país opti pel seu propi sistema de fixació de preus seria “perillós” per a l’estabilitat del mercat.
Berlín contraataca
El Govern espanyol insisteix a portar les seves idees al Consell de Ministres d’Energia d’octubre del 2021. Hores abans de la reunió, Alemanya i vuit països més publiquen un comunicat en què rebutgen la reforma del mercat majorista de l’electricitat que demana Espanya i s’alineen amb Brussel·les.
El debat s’encalla
Al desembre, les dues parts reiteren els seus arguments. “No podem donar suport a cap mesura que representi una desviació dels principis competitius del nostre disseny de mercat d’electricitat i gas”, diuen Berlín i els seus aliats. El sud insisteix que la UE ha de donar més marge als països perquè “els consumidors finals paguin un preu per l’electricitat que reflecteixi els costos del mix utilitzat per al seu propi consum”, que no és el cas dels que utilitzen més renovables o nuclear que gas.
24/II/2022:esclata la guerra
Europa es desperta amb la notícia que l’exèrcit rus ha llançat una brutal ofensiva sobre Ucraïna. En poc temps, la Unió adopta diverses rondes de sancions. S’escampa el temor que Moscou tanqui l’aixeta del gas però es manté ferm en el rebuig de l’agressió bèl·lica.
Victòria ibèrica
Sánchez porta al Consell Europeu de març la seva batalla. A Brussel·les ho comparen amb un Don Quixot que lluita contra molins de vent, perquè no hi ha res a fer i no ho veu, diuen. El president del Govern espanyol s’alia amb el líder portuguès, Antonio Costa, per proposar una solució específica per a la península Ibèrica justificada per la falta d’interconnexions i l’ús elevat de renovables. Alemanya i Holanda no ho veuen clar. “M’airejaré una estona”, va deixar anar Sánchez en plena cimera. Després de set dures hores de negociacions, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar l’acord per a una “excepció ibèrica”.
Nou curs, nou discurs
A l’estiu, la pujada de preus es descontrola i colpeja amb força Alemanya. Al setembre, Von der Leyen admet per primera vegada que les tensions de l’any passat es van deure a la manipulació del Kremlin. Creixen les crítiques a la inacció de Brussel·les, que canvia de discurs i proposa d’intervenir als mercats mitjançant impostos a les companyies, posant un topall al preu de les renovables, com havia fet Espanya un any abans, i al gas rus. El Con
sell Europeu en vol més. Més de 20 països demanen un topall general, accelerar la reforma del mercat i explorar ampliar l’excepció ibèrica. Berlín s’enroca.
Ribera visionària
Politico Europe, el mitjà de referència a la bombolla europea, ha assenyalat aquesta setmana la vicepresidenta Ribera com la líder “més visionària” de la crisi.
Acord europeu
La pressió sobre Alemanya, aïllada com mai a la UE, no funciona i el canceller Olaf Scholz accepta crear un mecanisme de correcció de preus del gas i explorar una versió europea de l’excepció ibèrica. Brussel·les, ara sí, accelerarà els treballs per fer compres conjuntes de gas. Satisfacció general per les “solucions europees”.
2023: Espanya als comandaments
Von der Leyen ha anunciat una proposta de reforma del sistema de fixació de preus de l’energia per al primer trimestre del 2023. La seva gestió estarà en mans d’Espanya: l’1 de juliol del 2023 ocuparà la presidència rotatòria de la UE, cosa que implica prendre els comandaments del consell d’Energia però també ser un àrbitre neutral de la negociació.