La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’ibuprofèn de Sánchez
Ja fa molt de temps que Pedro Sánchez dona voltes a la reforma del delicte de sedició. Va ser l’alternativa durant mesos als indults, tot i que després es va considerar més ràpid i efectiu el perdó governamental perquè els condemnats pel procés sortissin de la presó. Però la intenció del president sempre ha estat emprendre la modificació legal perquè considera que les penes previstes a Espanya difereixen de les vigents en altres països europeus. Per tant, la reforma de la sedició no s’afrontarà perquè ERC l’hagi posada com a condició per aprovar els pressupostos, però també és veritat que, si Sánchez no la preveiés, els republicans votarien en contra dels comptes.
Per això el president del Govern central va emfatitzar divendres que aquest canvi legal és idea seva i no respon a una exigència d’ERC. “És un compromís d’investidura personal”, “un compromís personal meu”, va redoblar. Va voler desvincular d’aquesta manera la qüestió del suport d’ERC als pressupostos. L’ombra del xantatge per part de l’independentisme sempre és present en les relacions amb el Govern. Ja va passar quan es van aprovar els indults, tot i que llavors ERC no va estar interessada a vincular-los al suport pressupostari. No els beneficiava gens donar la imatge que perseguien el perdó de Sánchez als seus líders empresonats. Si es feia, havia de ser una cosa que, en teoria, els republicans no havien demanat.
Aquesta vegada sí que ERC ha posat la reforma de la sedició sobre la taula de diàleg en paral·lel als comptes. I, mentre dirigents republicans parlaven uns dies de l’assumpte amb el ministre de Presidència, Félix Bolaños, d’altres es reunien amb la titular d’Hisenda, María Jesús Montero, per discutir sobre els comptes. ERC ha abraçat la modificació del Codi Penal fa uns mesos. Abans no veia amb
El president prepara el terreny per rebaixar les penes per sedició. El quan es decidirà amb prudència. Però Sánchez ha perdut la por del conflicte català i el vol utilitzar com a argument a favor a les generals.
bon ull aquesta mesura. No serà fàcil que les dues parts acordin quin és el càstig que admeten els independentistes per un delicte d’aquesta mena. Però ara fins i tot el president Pere Aragonès repeteix que, a falta d’amnistia, cal buscar “efectes” equivalents. Sánchez també va subratllar que l’abordarà quan tingui els suports parlamentaris necessaris i, avui dia, no sembla que els tinguem”. El president està preparant el terreny.
Encaixar els temps més convenients per a tothom és una de les qüestions més
difícils de resoldre. ERC pressiona perquè la reforma s’abordi abans que s’acabi l’any. Fins i tot abans del congrés del novembre en què Oriol Junqueras i Marta Rovira seran reelegits al capdavant del partit. A més, diversos dirigents republicans estan a punt d’asseure’s al banc dels acusats pel procés i aquesta imatge, si no s’avança el que anomenen “desjudicialització”, és demolidora, perquè ERC continuï donant suport a Sánchez. Pel Govern central, la prioritat ara és la negociació amb el PP per renovar la cúpula judicial.
Res no ha d’interferir en l’últim intent de canviar les majories actuals, inclinades a la dreta.
Al Tribunal Suprem no es veu de bon grat que la reforma de la sedició s’aprovi abans que la justícia europea dictamini sobre la sentència del procés. Canviar la llei per rebaixar les penes és admetre implícitament que les condemnes van ser desproporcionades i el tribunal tem que s’enviaria un missatge en aquest sentit a la justícia europea, que podria qüestionar la decisió del Suprem.
La Moncloa va estudiar amb summa prudència el moment idoni per concedir
Al Suprem es tem que la rebaixa de la sedició enviï a la justícia europea un missatge negatiu sobre la sentència
els indults i Sánchez serà cautelós davant el calendari electoral. El líder del PSOE ja esgrimeix la “desinflamació” a Catalunya com un actiu contra el PP. Ho va fer al debat del Senat, quan va demanar a Alberto Núñez Feijóo: “Prefereix la Catalunya del 2017 o la del 2022?”. I divendres va reblar: “El 2017 ens va deixar algunes lliçons per a la democràcia”. Rebaixar la sedició seria una altra dosi d’ibuprofèn en l’estratègia de la desinflamació i li permetria presentar-se a les generals com el president que va encarrilar la crisi política més gran dels últims anys. La intenció és que, per primera vegada per a un líder del PSOE, Catalunya sigui un argument a favor. Però, tot i que Sánchez ha perdut la por del conflicte català, sap que el PP encara el pot fer servir en contra seu. ●