Socialdemocràcia per altres vies

Tres milions de vots, un 20% de l’electorat. La diferència entre els 202 escons de Felipe González l’octubre del 1982 i els 120 de Pedro Sánchez el novembre del 2019 expliquen la progressiva fragmentació del parlamentarisme espanyol, d’acord amb la majoria de les democràcies europees en les últimes dècades. I també la història del PSOE.

Després d’abandonar el marxisme i consolidar-se amb l’ajuda del Partit Socialdemòcrata d’Alemanya, la majoria absoluta va portar el socialisme espanyol a abraçar la socialdemocràcia sent un nouvingut. Educació, sanitat, reforma fiscal i obres públiques van ser els pilars de l’Estat de benestar que, amb l’objectiu d’ancorarse a Europa, van consolidar els successius executius de González (1982-1996).

Com a principal partit constituent del nou període democràtic, una vegada aconseguit l’objectiu, l’aposta reformista del PSOE va quedar sense recorregut. El discurs de consolidació o aprofundiment del benestar, al costat del desgast de governar, va deixar d’atreure les classes mitjanes i mitjanes-baixes.

Quan el 2004 el socialisme va tornar al govern —després de l’excepcional situació generada per l’11-M—, Espanya havia canviat. La classe treballadora era menys classe. Estava més disgregada, era més individualista i menys sindicalizada, mentre que la classe mitjana s’havia assentat. Amb la tercera via de Tony Blair escorada cap al liberalisme i inservible com a paradigma, el PSOE de José Luís Rodríguez Zapatero va entrar de ple en les guerres culturals en comptes de proposar d’aprofundir en l’Estat de benestar, en què era més difícil diferenciar-se de la centredreta.

La socialdemocràcia va quedar sepultada per la batalla pels valors i drets —ecologisme, pacifisme, feminisme, gènere...—. El focus eren els segments de població (audiències), en detriment de polítiques generalistes per a amplis espectres de votant. La crisi es va carregar el 2011 l’aposta del PSOE, que s’apropava a plantejaments de la Nova Esquerra d’altres temps. El votant socialista es va sentir desemparat.

Des de la recuperació del govern després de la moció de censura a Mariano Rajoy —una altra situació excepcional— el juny del 2018, els governs de Pedro Sánchez han navegat fins que la concatenació de la pandèmia, la inflació i la visibilitat creixent de la immigració han generat inseguretat, pèrdua d’estatus i una demanda creixent de protecció estatal per part dels seus electors tradicionals.

L’apel·lació del PSOE actual a la socialdemocràcia i a la figura de González en els discursos de Sánchez parteix de la constatació que l’Estat de benestar —com la democràcia— no està assegurada i sense un manteniment constant els seus fonaments d’enfonsen amb més facilitat de la prevista.

La qüestió és que les receptes dels vuitanta avui no poden ser les mateixes. El PSOE de Sánchez tampoc no es pot deslligar del llegat de les batalles culturals de ZP. El que tracta és

de no perdre les classes mitja

Els pilars de l’Estat de benestar van consolidar els executius de González

El PSOE de Sánchez ja no es pot deslligar del llegat de les batalles culturals de ZP

nes urbanes, castigades econòmicament, i atreure un segment amb menys recursos, que ja no treballa en la indústria, sinó en la societat del coneixement.

Ja que els 202 diputats de González i l’abast de les reformes impulsades pels seus governs són una quimera, l’objectiu socialista actual és reflotar l’Estat de benestar a través d’una socialdemocràcia per altres vies: ajustos en política fiscal (grans empreses, pimes, pensions...).

És d’hora per dilucidar si l’aposta és conjuntural o l’inici d’un projecte de llarg termini. Amb l’horitzó del mercat europeu, l’Espanya del 1982 vivia a l’expectativa d’una cosa bona. Avui la seva societat, com les de la resta del continent, viu condicionada per la por. El recorregut de la nova aposta socialdemòcrata, també en la resta dels països, el determinarà si els ciutadans es permeten la paciència necessària per esperar-ne els resultats o si abracen opcions que els prometen solucions ràpides per posar fi als seus mals.