La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El Govern és sòlid fins que no es demostri el contrari”
Conseller de Recerca i Universitats
Conseller de Política Territorial durant set anys al govern del tripartit i portaveu del PSC fins al 2012, Joaquim Nadal (Girona, 1948) torna a la primera línia política per dirigir el Departament de Recerca i Universitats. Un àmbit a què està vinculat des dels anys setanta i a què ha tornat després d’abandonar el PSC el 2015.
Li va costar de prendre la decisió quan va rebre la trucada del president Aragonès?
Em va explicar què i on i li vaig dir que si era per a Recerca i Universitats, sí. Si hagués estat Territori crec que li hauria dit que no.
Volia tornar a la política?
Ganes de tornar no en tenia, però quan es produeix la ruptura amb Junts i rebo l’oferta d’Aragonès, decideixo que cal demostrar que estàs disposat a complir amb un compromís polític. És una contribució sense cap càlcul personal. Soc un socialdemòcrata sense partit que s’ha posat a disposició d’ERC per fer governable Catalunya.
Llavors comparteix el programa d’Esquerra?
No hi ha res que m’impedeixi de subscriure’m a aquest programa de Govern i és evident que pel que fa a les qüestions com el conflicte amb Espanya s’haurà de veure com es materialitza la solució, com cristal·litza la taula de diàleg i quins progressos es produeixen. L’horitzó que planteja ERC és el de l’amnistia i l’autodeterminació i he acceptat treballar en aquesta direcció, però pas a pas, llei a llei, proposta a proposta, intentant posar ordre, seny, tranquil·litat. Vinc d’un govern que qualificaven de Dragon Khan, però en comparació amb el govern en coalició amb Junts eren cavallets de fira. El meu objectiu és rebaixar la tensió del Dragon Khan durant el dia a dia.
A l’horitzó d’ERC hi ha la independència de Catalunya, la comparteix?
La gent sap que jo no soc independentista d’ideologia, però tinc clar que Catalunya és una nació que ha de tenir reconeguts els seus drets i ha de produir-se una consulta per aclarir com Catalunya vol orientar el seu futur. Quan i com arribarà admet molts matisos. És evident que en el mateix recorregut del procés des del 2017 fins ara hi ha hagut més retrocessos que avanços.
Alguns partits critiquen que hagi tornat a l’autonomisme?
L’autonomisme era en boca i en el pensament de Jordi Pujol un projecte de país. En la construcció d’un model autonòmic hi havia un projecte de país, una nació sense Estat que aspira a l’últim extrem a tenir un Estat propi i omplir de contingut aquesta autonomia era important. Els que consideren que el règim del 1978 ho ha espatllat tot no poden creure en aquest autonomisme gra
La situació actual
dual que ens portarà a la plenitud de tenir òrgans sobirans que ens permetin decidir. En termes reals, avui Catalunya està pitjor que quan era una comunitat autònoma molt respectada i temuda i que definia un horitzó competencial primer basat en un Estatut i després en un altre: el salt del pujolisme amb l’Estatut del 1979
al maragallisme de l’Estatut del 2006.
Considera que Catalunya ha perdut prestigi i força?
Pel que fa a l’àmbit de dignitat de les institucions, s’ha perdut força. L’autogovern s’ha desinflat i, en canvi, les aspiracions màximes d’autogovern a Catalunya han continuat creixent. La distància que separa les capacitats autonòmiques de les aspiracions d’una part dels catalans situen aquest retrocés. Per això el president Aragonès diu que vol parlar de la Catalunya sencera i representar el 80% que està a favor d’una consulta.
Madrid té la culpa de la pèrdua d’autogovern?
Miri, Jaume Balmes va escriure un article en què va dir: “Catalunya serà el que ella vulgui ser” i no busquem la culpa fora perquè una part d’aquesta culpa és nostra. El Govern planteja resistències i és poc creïble com a Executiu federalista, però si em diuen posa ordre en el grau de responsabilitat d’aquest retrocés Espanya en té una part de culpa i nosaltres hem espatllat l’invent que durant una trentena d’anys ens ha donat resultats positius.
Un Govern amb 33 diputats és sòlid i pot aguantar?
Serà sòlid fins que no es demostri el contrari i no parlo sobre la derrota per una llei concreta al Parlament com ha passat aquesta setmana, sinó en els termes d’una pèrdua de confiança. Mentre a l’horitzó no hi hagi una moció de censura, l’Executiu és sòlid.
És un fracàs no aprovar els pressupostos?
El president té pensat aprovarlos i adequar els pressupostos Giró a les demandes dels comuns o dels partits que estiguin a favor d’acordar-los.
Els socialistes?
No ho sé... La seva oferta al Parlament va ser molt explícita. Aragonès no va dir agafo la mà que m’estàs donant, però tampoc no la va rebutjar radicalment. Si podem, no renunciarem a un pressupost amb 3.000 milions d’euros més per a polítiques progressistes i socials. Aquest departament vol donar més diners a universitats i centres d’investigació.
Junts donarà suport als comptes?
El que em sorprèn molt és que
La coalició amb Junts “Ens deien el Dragon Khan; érem cavallets de fira si es compara amb el govern anterior” Llei d’Universitats “Mantindrem una posició més possibilista, hi haurà modificacions”
Junts estigui disposat a practicar una política de demolició de la seva pròpia obra. No ho acabo d’entendre, tret que sigui traslladar a Catalunya la política d’assetjament sistemàtic del com millor pitjor i a veure si arribem aviat a les eleccions. L’error de càlcul de Junts és que el resultat no l’acompanyaria. Mentrestant, Salvador Illa diu que a Catalunya li convé tot menys unes eleccions anticipades. Demana calma i que el Govern que s’acaba d’estrenar entri amb bon peu.
Prefereix l’oposició del PSC a la que Junts està fent?
No dic això. L’oposició de Junts, malgrat el que va passar aquesta setmana al Parlament, encara no l’he viscuda. Vull pensar que no cometrà un suïcidi col·lectiu.
Quina relació té amb Illa?
Hi he tingut poca relació perquè quan ell era alcalde ja estava en altres àmbits. He tingut molta més relació amb Miquel Iceta.
“El procés ha provocat més retrocessos que avanços”
Quina actitud mantindrà amb la llei d’Universitats?
Aquesta conselleria en el seu moment va presentar una esmena a la totalitat que ha decaigut. Mantindrem una línia més possibilista que no és de confrontació radical. D’acord amb les negociacions parlamentàries d’ERC, entenem que s’ha avançat per arribar a un acord positiu. Es pot modificar per a la satisfacció de les demandes de Catalunya.
Els pressupostos “Vull pensar que Junts no cometrà un suïcidi col·lectiu”
Tindrem llei de la Ciència?
El projecte de llei amb totes les esmenes dictaminades es pot portar al Parlament abans de finals d’any. M’interessa començar el desplegament de la norma d’excel·lència, investigació, sistema obert de coneixement, estratègies de gènere...