El Brasil davant una elecció decisiva

Falta una setmana per a la segona i decisiva volta de les eleccions presidencials al Brasil i les coses estan una mica menys clares que fa quatre setmanes, quan es va celebrar la primera volta, en la qual el candidat esquerrà Luiz Inácio Lula da Silva va obtenir el 48,4% dels vots, i l’ultradretà i actual president, Jair Bolsonaro, el 43,2%. Aquests cinc punts de diferència eren menys del que vaticinaven les enquestes prèvies, que donaven al líder del Partit dels Treballadors entre deu i quinze punts d’avantatge. Segons els darrers sondejos, aquella distància de la primera volta s’ha reduït a quatre de cara a la segona (49% contra el 45%). Amb la qual cosa no n’hi ha prou per tranquil·litzar Lula, sabedor que les bosses de ciutadans indecisos o de partidaris del vot en blanc podrien acabar resultant beneficioses per als interessos de Bolsonaro.

Aquest pronòstic tan ajustat ha propiciat, durant les últimes setmanes, dues coses. Per una banda, un enrariment del clima polític, marcat per les falòrnies i els insults de la ultradreta. A Lula li han dit de tot: des que manté contactes amb un càrtel de traficants de drogues, fins que planeja legalitzar els petits robatoris, que el seu partit és responsable de tràfic de nens, o que obligarà que tots els banys siguin unisex. D’altra banda, una competició tan estreta ha aconsellat els dos candidats retocar els seus missatges electorals, a fi de pescar vots en aigües del rival. En els últims dies hem vist Lula acostar-se als evangèlics –un bastió de l’electorat bolsonarista– i declarar-se contrari a l’avortament; i hem vist Michelle, l’esposa de Bolsonaro, protagonitzar una gira amb el propòsit d’obtenir vots entre les dones brasileres, gran part de les quals deploren la política i els usuals comentaris masclistes del seu espòs i actual president.

Cap d’aquests moviments tàctics, comprensibles encara que no sempre justificables, hauria de desvirtuar el més rellevant. I això és que Lula da Silva és un candidat de provada vocació social –durant les seves presidències, entre els anys 2003 i el 2010, vint milions de brasilers van sortir de la pobresa– i que el mandat de Bolsonaro s’ha caracteritzat per una gestió catastròfica de la pandèmia de la covid i per una política populista i ultraliberal que, entre altres conseqüències, ha propiciat la progressiva desforestació a gran escala de l’Amazònia, una tragèdia per al país i per a tot el planeta. Les espases estan enlaire i, com apuntàvem, les conseqüències del que passi diumenge vinent a la quarta democràcia més poblada afectaran a tothom.

El resultat dels comicis afectarà la quarta democràcia més poblada i tot el món