Panellets i castanyes

Amitjans d’octubre, els aparadors de les pastisseries comencen a omplir-se de panellets i als mercats i a les parades del carrer es venen més castanyes. Panellets i castanyes tenen a veure amb les antigues celebracions mortuòries en les quals els banquets funeraris eren, fins no fa gaire, força importants. Formaven part d’un ritu ancestral, la significació del qual hem oblidat encara que continuem menjant, per costum, ametlles, pinyons i castanyes especialment en aquesta època de l’any. Aquests fruits eren, a molts llocs de Catalunya, els que degustaven els que acompanyaven els difunts a la vetlla. En algunes zones s’hi afegien mongetes pintades, també trobades en les necròpolis egípcies.

Diverses tradicions fan esment que en els temps antics en alguns banquets funeraris els parents del difunt es preocupaven per posar-li al mort un lloc a taula, on se solien menjar els plats predilectes del finat. Diuen que si ho feien així era perquè aquest no tornés, en sentir-se famolenc, i s’emportés algun membre de la família. No és casual que a Macbeth l’espectre de Banquo aparegui mentre s’està celebrant un banquet i el mateix passi al Tenorio amb el fantasma del Comendador.

Potser cal recordar que a les dates a les quals ens acostem, en què es commemora la festa dels morts, dels fidels difunts en traducció catòlica, durant la llarga postguerra se solia representar a totes les ciutats de l’Estat, Barcelona inclosa, el llavors famós drama de Zorrilla. Així, durant els mateixos dies de cada any es menjaven panellets, es torraven castanyes, s’anava al teatre a veure el Don Juan i es visitaven els cementiris. Un pla bastant entretingut per a una època gairebé sense televisió ni gaires competicions futboleres, del qual avui queda, a part de la visita als cementiris, el costum gastronòmic. Gràcies al conscienciat gremi de pastissers que, almenys a Catalunya, vetlla per complir i fer-nos complir amb les tradicions més assenyades i nostrades del país.

Els panellets, boníssims, per descomptat, suculentes delícies de l’engreixament, insinuadores temptacions de tardor, són, qui ho diria, menjua de morts. Amb la seva degustació els vius pretenem, sense saber-ho, establir contacte amb els qui ja han desaparegut i formen part de la terra que vivifiquen amb les seves despulles, presumptament. En èpoques pretèrites, el pas del difunt del món dels éssers vius al món dels ancestres s’investia, als ulls dels qui el sobrevivien, d’una certa puixança que revertia directament sobre la flora local. Per això entre els ingredients dels panellets no falten ametlles ni pinyons. A més, per la seva forma recorden igualment les castanyes, el fruit amb què ens comuniquem, en bona part de la conca mediterrània, amb els nostres avantpassats d’una manera més directa, sense elaboracions pastisseres, ja que les castanyes es mengen torrades en una graella, si pot ser de llenya o carbó, això és, purificades i calentes.

Les actuals castanyades, avui en decadència i superades per aquest horror del Halloween, han perdut la significació de menjar ritual. Defenso recuperar el sentit ancestral de la seva degustació, que, en el fons, les converteix en una mena d’internet, per a la qual no es necessita ordinador ni coneixement especialitzat de cap mena i a canvi ens condueix cap al passat i ens comunica a través del sentit del gust amb els difunts. Assaborint panellets i castanyes recuperem també la memòria dels nostres ancestres.

Les actuals castanyades han perdut la significació de menjar ritual