Venc cames

Mary Shelley va créixer en un entorn peculiar. El seu pare, William Godwin, que havia enviudat als deu dies de néixer ella, solia emportar-se tota la família, com d’altres van al camp, al cementiri londinenc de Saint Pancras, on la nena va aprendre a llegir amb els textos de les làpides. La tomba de la seva mare era entre dos salzes, i sobre ella es va asseure la Mary, durant anys, a llegir llibres. No hi ha lectura més intensa que la que es realitza en un cementiri, i sé de què parlo perquè a l’institut, a l’hora del pati, m’escapava a l’annex cementiri de les Corts a llegir García Márquez.

Els de Shelley van ser temps de lladres de cossos (els pagaven bé), de dissecadors i de descàrregues d’energia elèctrica per galvanitzar cadàvers. Hi havia alegres bandes de resurreccionistes (la bona Mary no va inventar-se res). L’argentina Esther Cross s’ocupa de tot això al deliciós llibre La mujer que escribió Frankenstein (Minúscula), on, entre altres coses, accedim al diari de Joseph Naples, un d’aquells tipus que entraven als cementiris amb la pala a la mà per emportar-se carn fresca o fins i tot semidescomposta: “En vam portar 15 de grans i un noi”, anota un dia; un altre, “vaig vendre les cames a l’hospital”.

Llegir és reviure els morts, dialogar amb un absent, obrir el taüt i despertar un text que estava adormit. A la Fira del Llibre de Frankfurt, des d’on escric, hem tingut un altre tipus de mort més present que mai. Furtives llàgrimes han discorregut per les galtes d’autèntics taurons de la negociació editorial a l’escoltar els testimonis d’autors i editors ucraïnesos que s’entossudeixen a continuar escrivint i publicant sota les bombes. L’artista Maria Kulikovska s’ha desplomat al mig del pati, com ferida per la bala d’un franctirador. El mateix Zelenski ens ha parlat en un vídeo, inquietant-nos: “Estan vostès segurs d’estar fora de perill d’un dron assassí?”. El guanyador del premi de la Pau dels llibreters, el poeta punk ucraïnès Serhij Zhadan, tenia només un objectiu: comprar una estufa de llenya per portar-l’hi a la seva mare a Khàrkiv. “Si no, es congelarà, no tenim gas ni llum elèctrica”.