Esperant una nevera

CNecessito una cosa que congeli els rampells i brilli en la foscor

om diu la cançó, veig passar les noies parlant de les seves coses. Fer l’amor i trencar cors és cosa de joves, però jo estic esperant una nevera. Assegut a les escales de la porta de casa, penso que necessito una cosa que conservi fredes les vísceres i el pernil, que congeli els rampells i brilli en la foscor. Per l’asfalt, cotxes i motos s’aturen obedients als semàfors, nens del parvulari agafadets de la mà travessen en verd i ningú no sospita que jo estic esperant una nevera. Van dir de 12 a 2 però no venen mai de 12 a 2 però això és una cosa que sap qualsevol que hagi esperat alguna vegada una nevera.

Universal Blue, no-frost i fresh space: no necessito amor ni emborratxar-me perquè estic esperant una nevera, metàl·lica, amb un cop al costat però amb quinze anys de garantia si truques a un telèfon a Itàlia, Grècia o Dublín i dius que ja t’ha arribat la nevera que esperaves. I mentrestant, els pakistanesos del colmado continuen cridant-se perquè un d’ells es va deixar oberta o tancada no sé quina persiana. Em tempta aixecar-me de les escales de la meva porta i preguntarlos si ells són més de jardí o jungla, però el senyor de bigoti frondós li dona un calbot al xaval de bigoti limítrof i ho deixo estar. Els taxistes arriben fins aquí però no saben qui va ser Amílcar Barca i jo estic esperant una nevera.

Enamorar-se i trencar-se el cor és cosa d’altres, quan ja esperes una nevera. Una cosa per cuidar i que em cuidi. Que no faci gebre i sadolli la meva set. Que la pugui omplir d’aliments, sobres de brots tendres i begudes escumoses sense sucre. Que pugui congelar peixos i pits de pollastre, mantenir separades unes olors de les altres i guardar construccions de iogurts sense caducar. És un dia càlid d’octubre, passa la gent constantment però miro de no desanimar-me perquè jo, almenys, espero una nevera que segur que arribarà. ●