La Vanguardia (Català-1ª edició)
La popularització del tatuatge: més visibles i sense complexos d’edat
El coll i les mans són algunes de les zones predilectes pels més joves
La Lucía es va fer el seu primer tatuatge amb 15 anys i, malgrat que ara amb 24 el cos tatuat li ha tancat portes laborals, no vol deixar de tatuar-se. L’Ares marca al seu cos la història de la seva vida i vol decorar la cama que li ha deixat una discapacitat després d’un accident de cotxe. I els pares d’en Carlos li demanen que deixi de tatuar-se, tot i que ells també s’han acabat sucumbint a la tinta.
La popularització del tatuatge, que fa temps que es va deixar de considerar com una cosa marginal, ha fet que cada vegada es tatuïn més joves, tot i que també s’hi engresquen (i s’hi estrenen) moltes persones d’entre 50 i 60 anys.
S’estima que un 40 % de la població du algun tatuatge. I molts no només es queden amb un. Cada vegada es porten a llocs més visibles. Les mans i el coll són les zones preferides de la majoria de joves. Però dues tendències polaritzen avui el món del tatuatge: extremitats i coll sense gairebé un mil·límetre exempt de tinta o esquitxar-se el cos de símbols i dibuixos; no gaire grans, però abundants. La pandèmia també ha engrescat moltes persones, però els tatuadors i els sociòlegs demanen de meditar bé la decisió.
“Als anys noranta l’edat de la majoria de tatuats era d’entre 20 i 30 i pocs anys, avui va dels 16 als 70”, apunta Albert Grau, president en funcions de la Federació Espanyola de Tatuatges, a més de director de l’estudi barceloní NTS. També han canviat les parts del cos que es trien, afegeix aquest brasiler de 48 anys, que es va fer el primer tatuatge amb 20, però que ara té un 70% del cos tatuat i fins i tot el fa servir de conillet d’índies per practicar colors i formes.
“Abans es tatuava tot el que tapava la samarreta, i ara es busquen parts visibles”, diu Grau, que assenyala que la tendència en els joves és tatuar-se el coll i les mans. Fidel Prieto, secretari d’Unió Nacional de Tatuadors (Untap), que es dedica a aquest món des de fa 24 anys i regenta un local a Madrid, explica que ara els joves es tatuen “molt aviat” i reconeix que la tendència “se’ls ha escapat una mica de les mans”, perquè la franja de 16 anys ha entrat “a totes”.
L Lucí , t tu d d d
A Espanya està permès que un jove de 16 anys es pugui fer un tatuatge amb el consentiment familiar. I malgrat que Prieto i Grau asseguren que prefereixen no tatuar menors, cada cop són més els que s’inicien amb 16 anys o abans. És el cas de Lucía Clapés, que es va fer el primer tatuatge a 15 anys, acompanyada de la germana gran. “La mare em deixava, però al pare el vaig enganyar”, confessa aquesta eivissenca de 24 anys. Ara ja he perdut el compte dels tatuatges que du a mans, braços i cames, alguns fets per ella mateixa.
Carmen López té 18 anys i es va fer el primer tatuatge amb 16 anys: una guineu al maluc, un animal que li agrada. Des d’aleshores, se n’ha fet quatre més i ja s’hi ha gastat més de 500 euros. López confessa que des de petita s’ha sentit atreta pels tatuatges i que a casa seva estan normalitzats: els seus dos germans en porten, la seva mare se n’ha fet un i el seu pare també se’n va fer de jove. Li agrada que els dibuixos es vegin i explica que es tatua “per estètica i per un record o respecte a alguna cosa”.
F u u !
Per Carlos Sánchez (32 anys), que té una escola esotèrica en línia, els tatuatges són una expressió estètica i tenen un “sen
tit de ritual”. Ara en porta sis de repartits a les mans, els braços i el tors, i els seus propers objectius són “acabar” el braç, l’esquena i “començar amb les cames”. I tot i que reconeix que als seus pares els costa d’“assumir” que no deixi de tatuar-se, també ells s’han unit al club: va regalar un tatuatge al seu pare i la seva mare tenia previst fer-se’n un el dia després d’aquest reportatge.
El cas dels pares d’en Carlos exemplifica que cada cop més persones grans s’hi engresquen. La pandèmia també ha tingut efecte en una generació no tan habituada a aquesta pràctica. “Va ser obrir els estudis i molta gent demanava tatuatges en record a un mort”, explica Laura Cubero, organitzadora del Baum Fest, un festival de tendències urbanes. Cubero diu, de broma, que avui el més difícil és veure a la platja algú que no vagi tatuat. El boom de tatuatges per la pandèmia també s’ha traduït en un augment de peticions de persones que volen fer servir en el dibuix les cendres d’un mort. A NTS han rebut moltes consultes, però estudien com es pot fer de manera segura.
Marcar les etapes de la vida
Ares Boniquet té 32 anys i és pensionista per culpa d’un accident de cotxe que la va deixar dos anys en cadira de rodes. Fa servir els tatuatges per “marcar” etapes de la vida. El primer se’l va fer amb 21 anys després, de trencar amb el seu ex, i ja en porta sis. Un dels seus objectius és “embellir” la cama que li ha quedat malmesa després de l’accident. I té un altre tatuatge en cartera: farà deu anys amb la seva parella actual i s’inscriuran junts el dibuix d’un niguiri, un gest cap a la seva relació. Si una cosa han après els qui decideixen gravar-se a la pell una relació sentimental és que no sempre són definitives, i que els tatuatges sí que ho són (encara que es puguin esborrar).
Per l’estudi NTS del barceloní Raval també hi passen cada dia molts turistes de visita a la ciutat que s’engresquen a endur-se un record en forma de tatuatge. L’Emilia i les seves amigues venen de Dinamarca i són un exemple d’això. Del grup de sis, dues han decidit tatuar-se. Aquesta danesa té 18 anys i el de la cuixa és el seu quart tatuatge.
Línies fines i minimalisme
Els tatuadors insisteixen que tatuar-se no és moda, però sí que varia el que es tatua. Als noranta el boom van ser les lletres xineses. Ara hi ha molta demanda de fine line (línia fina) i dibuixos minimalistes, explica Fidel Prieto. Es continuen tatuant noms, però de familiars directes o morts. Laura Cubero avisa que molts joves van a estudis amb la idea de copiar el tatuatge d’un youtuber, una cosa totalment desaconsellada. “És millor dur
una cosa original i única”, recomana Prieto. I, en aquest sentit, ajuda l’evolució que ha tingut el sector, en què molts tatuadors han estudiat Belles Arts.
Riscos per a la salut"
El dermatòleg membre de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia, Donís Muñoz, assegura que “els riscos” de fer-se un tatuatge són mínims si es fan en estudis de tatuatges homologats per les autoritats sanitàries. En aquest sentit, fruit de l’auge del tatuatge, també han crescut els centres que fan tatuatges de manera il·legal, adverteixen Fidel Prieto i Albert Grau. Fins al punt que pots trobar tatuador a través de Wallapop, alerta Grau. El doctor Muñoz adverteix que hi ha colors que provoquen més intoleràncies, com el ara el vermell. Malgrat que insisteix que són, en general, innocus, explica que la tinta no queda estàtica i que té tendència a desplaçar-se als ganglis limfàtics regionals, i això provoca que la majoria de persones tatuades tinguin “ennegrits” els propers al tatuatge. Això, assegura, no comporta problemes de salut, però sí que pot provocar errors de diagnòstics quan es fan proves per imatge (PETTC). Per això, recomana informar el radiòleg de si es tenen o s’han tingut tatuatges.
La immunòloga Narcisa Martínez Quiles considera, al contrari, que des del punt de vista immunològic hi ha riscos, tot i que reconeix que són baixos.
Posa un exemple: si una persona té un herpes i es tatua el llavi, això li “reactiva el virus”. Per Martínez, professora titular de la Universitat Complutense, això dona la pista que s’està interferint en la resposta immunològica. Per això, considera que les persones tatuades han de tenir en compte els riscos que suposa, perquè prenguin una decisió “informada”. Creu que no té la mateixa repercussió un tatuatge petit que un de gran i recomana evitar zones irrigades, com ara el coll i els llocs a prop dels vasos sanguinis.
Una decisió meditada
El dermatòleg Donís Muñoz té un decàleg de les deu regles d’or a l’hora de fer-se un tatuatge, com ara no precipitar-se i pensar què et vols fer i on, que el tatuador estigui “artísticament capacitat” per fer aquesta feina, fer una fotografia del flascó de tinta i guardar-la per a possibles reaccions davant la tinta, que poden aparèixer de manera excepcional molts anys després de fer-se el tatuatge. Afegeix que el color negre és el més “fàcil” d’esborrar.
La sociòloga Natàlia Cantó també recomana que la decisió individual de tatuar-se sigui “meditada” i que no respongui únicament al factor moda.
Lucía Clapés reconeix que el seu cos tatuat li ha fet perdre més d’una feina. Però ni això ni la seva mare, que li demana que no es tatuï més, no la frenen. “Jo vull ser així i espero que el món canviï”, sentencia.