La Vanguardia (Català-1ª edició)
Milers de firmes reclamen posar fi a la mort anònima de gossos a Catalunya
Una família impulsa la iniciativa per obligar a identificar els animals morts
On és en Ran? És la pregunta que van llançar Cristina Farrerons i Enri Semper a La Vanguardia al maig. Feia mesos que el seu gos havia desaparegut –es va perdre el juliol del 2020–, i avui encara no han llançat la tovallola per trobar-lo. Però hi ha la possibilitat que hagi mort sense que ningú l’hagi identificat. Malgrat que porta el microxip, podria ser que ningú hagués comunicat la seva
mort a la família. És per això que han iniciat una recollida de firmes perquè s’aprovi a Catalunya una normativa que obligui els serveis públics a comunicar la defunció d’un animal de companyia quan el trobin sense vida. Es tracta de posar fi a la “mort anònima” de milers de gossos i gats.
Aquest procediment ja s’ha instaurat a Madrid, malgrat que amb disfuncions, i al gener entrarà en vigor a Galícia arran d’un altre cas semblant al d’en Ran, el del gos Lucho. La Cristina i l’Enri ja han recollit més de 20.000 firmes, set vegades més que les que van impulsar la normativa gallega. Aconseguiran que s’aprovi a Catalunya? “Hi ha molta gent que ens dona suport. Hem format una gran comunitat”, afirma Cristina Farrerons, satisfeta.
Segons recorda la Fundació
per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (Faada), el 1994 s’estableix l’obligatorietat de la identificació dels animals de companyia a Catalunya i el 2006 s’hi inclouen també les fures. Tot i això, “no es va regular l’obligació d’exigir la comprovació de la identificació dels animals morts en carreteres i vies públiques”.
D’aquesta manera, la mort anònima dels animals de companyia és una angoixa afegida a les famílies, perquè no arriben a saber mai què passa amb les seves mascotes. “En Ran fa dos anys i mig que està perdut. No sabem si és viu o si va morir i se’n van desfer sense dir-nos-en res”, lamenta Enri Semper. “És tenir poca sensibilitat, perquè és de la família”, afegeix, frustrada. “Els vincles entre una persona i la seva mascota són igual de forts que
amb altres familiars, de vegades, fins i tot més”, explica Marta Legido, veterinària del Col·legi de Veterinaris de Barcelona. De fet, “el dol pot arribar a ser llarg i molt dolorós”.
A la Lliga per a la Protecció d’Animals i Plantes de Barcelona són conscients de la problemàtica de la “mort anònima”. “Aquest tema ens té enfadats –asseguren–, fa anys que des de les protectores ens queixem del poc compliment d’aquests protocols, i no hi ha manera”. Segons el Servei Català de Trànsit, “totes les comissaries dels Mossos de trànsit tenen lector de xip” i, en cas que l’animal hagi mort, el titular de la via el retira i el porta a un dipòsit. A més a més, “ho comuniquen als familiars”, mentre que “si l’animal mort no s’ha pogut identificar el titular de la via l’incinera”. Un altre focus de morts són les vies del tren. Des de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya detallen que, quan troben un animal domèstic a les vies, contacten amb l’Ajuntament o la policia municipal pertinent perquè se’n facin càrrec. Si és mort, es retira i es lliura als serveis municipals. Però des de les diferents associacions i protectores d’animals es posa en dubte el compliment d’aquests protocols. Fa falta una normativa.
A Galícia la Xunta ha decidit impulsar un decret llei per evitar la mort anònima d’animals que entrarà en vigor al gener arran del cas del gos Lucho, molt semblant al d’en Ran a Catalunya. “El van tractar com si fos una bossa d’escombraries”, explica Alfredo Calderón, familiar d’en Lucho, que, després de perdre’s perquè
Madrid ja té una norma i a Galícia entrarà en vigor al gener arran del cas del gos Lucho
va sortir corrents pel terrabastall d’un petard, va acabar “en un bagul ple d’animals morts que recullen de la carretera”. “No ens van deixar ni recuperar-ne el cos”, lamenta. I critica: “Si el meu gos mossega algú o causa un accident sí que l’identifiquen i em localitzen per denunciar-me”.
A la Comunitat de Madrid des del 2016 és obligatori per llei identificar els animals morts a les carreteres i avisar els propietaris. Però “no sempre es fa cas; ens consta que algunes empreses de carreteres no compleixen aquesta llei”, asseguren des de Justícia Animal. “Hi hauria d’haver una llei estatal que homologui i que estableixi una base estable i rigorosa, hi ha desajustos tremends entre comunitats”, apunta Carmen Méndez, presidenta de l’ADDA (Associació Defensa Drets Animal). Des del gener del 2022 els animals es consideren “éssers sintents”, però la llei estatal es va oblidar de regular el problema de la mort anònima.
La Cristina i l’Enri continuen buscant en Ran. Esperen que, amb el suport que estan obtenint de milers de ciutadans, puguin
almenys aconseguir que a Catalunya s’aprovi aquesta normativa. “A la Generalitat ens van reconèixer que faria falta una norma amb rang de llei”, afirmen. S’aprovarà?