Arturo Pérez-Reverte

L’acadèmic i novel·lista Arturo Pérez-Reverte parla a El Hormiguero (Antena 3) i la fa grossa, digui el que digui. Les xarxes estan atentes per respondre i crear fils de diatribes del gust dels seus dos milions i mig de seguidors a Twitter. Arturo Pérez-Reverte és vehement i opina sense ambigüitat, qualitat estranya en dies en què tothom va amb peus de plom per no ficar la pota i no aixecar bandades de corbs digitals. Armat de la seva contundència, el novel·lista es converteix en el millor aparador de les seves novel·les: ven el seu llibre i, a canvi, atreu audiència. Això va fer Pérez-Reverte dijous al plató de Pablo Motos: promocionava la seva nova novel·la, Revolución (aventures d’un enginyer de mines espanyol en la revolució mexicana d’Emiliano Zapata i Pancho Villa), i va parlar sense embuts del sistema educatiu espanyol, la tecnologia, la mort, la vida i de les dones. El van escoltar 2.763.000 teleespectadors, de manera que el seu discurs va ser el més vist a la televisió a Espanya aquest dijous. He après de Pérez-Reverte: es tracta de tenir idees pròpies i exposar-les com si t’hi juguessis la vida. “No tinc ideologia, tinc biblioteca”, em va assegurar en una entrevista (i, a més, el seu lema a Twitter). Estem davant un acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua que escriu a Twitter i parla a la televisió, una altra singularitat apreciable. La polèmica reverteriana ha estat, en aquest cas, per haver opinat sobre un aspecte del sistema educatiu espanyol, a saber: permetre que els alumnes suspesos passin de curs igual que si haguessin aprovat “s’ho carrega tot”, perquè desincentiva els estudiants brillants, talentosos i treballadors per passar a premiar els estudiants mediocres. Hi va haver aplaudiments a la grada. I té raó, crec.

CALDERÓN. Ens inunden els llibres d’autojuda, deu ser perquè els necessitem. Em passejo per la pantalla de Youtube i trobo un canal de frases del dramaturg i poeta Pedro Calderón de la Barca que m’han semblat útils per a la meva vida i la teva, i així l’he descobert com avançat del gènere de l’autoajuda, vegeu les que recullo: “En ser senyor de mi, ho soc del món”. “Vèncer i perdonar és vèncer dues vegades”. “És parentiu sense sang una amistat veritable”... i “Qui viu sense pensar no pot dir que viu”. Gràcies, Calderón! – @amelanovela