La Vanguardia (Català-1ª edició)
El ‘quarter’ de dòlar honra una pionera d’origen asiàtic
L’actriu Anna May Wong va fer front al racisme a Hollywood
La van encasellar com la malvada i no podia fer pel·lícules romàntiques: els petons entre races estaven prohibits
La Fàbrica de Moneda dels EUA llança dilluns la popular divisa de 25 centaus amb la imatge de Wong
Bona actriu i millor persona, segons com la van descriure al seu moment. A Anna May Wong gairebé sempre li va tocar fer el paper de dolenta a Hollywood.
No és que tingués una propensió especial per interpretar la dolenta de la pel·lícula, fins i tot ells es va rebel·lar. Simplement estava condemnada a aquest destí, pels seus trets asiàtics, en una societat marcada pels estereotips racistes. Era una “cara groga”.
Wong (1905-1961), tercera generació d’una família de xinesos americans, nascuda a Los Angeles, va ser l’adolescent del barri de Chinatown de la metròpolis californiana que quan tenia 14 anys va aconseguir la seva primera feina com a extra a The red lantern, film del 1919. Però aviat, el 1922, va aconseguir fer de protagonista a The toll of the sea. A partir d’aquí va començar una carrera amb més de 60 títols, incloent-hi el cinema mut i la primera producció en color, sense oblidar la televisió i el teatre, fins a convertir-se en una icona de la moda durant aquelles dècades.
Quan va morir, l’obituari del The New York Times la va descriure com “una de les figures més inoblidables dels grans dies de Hollywood”.
Alguns dels títols més destacats són El lladre de Bagdad (1924), Piccadilly (1929) i El expreso de Shanghai (1932).
Aquesta dona, coneguda pels ulls grans i expressius, així com d’aparença innovadora per a l’època, va ser la primera asiàtica dels Estats Units convertida en estrella cinematogràfica. Va rebre la seva estrella al passeig de la Fama el 1960. I ara, a partir de dilluns, la Fàbrica de Moneda dels Estats Units posarà en circulació una moneda de 25 centaus, els populars quarters , amb la il·lustració de la cara de Wong, una altra vegada la primera d’origen asiàtic que aconsegueix aquesta meta.
Se l’ha retratat amb la barbeta repenjada en una mà, envoltada pels llums del rètol d’una marquesina, segons la descripció de l’organisme encarregat de produir la divisa.
És la cinquena, i l’última el 2022, que surt al programa per “celebrar els èxits i les contribucions de la dones en la història del país, assenyala el programa. Al llarg d’aquest any es van posar en circulació els quarters de l’escriptora i activista social Maya Angelou; de l’astronauta i primera a l’espai Sally Ride; de la primera dona elegida cap principal de la nació cheroqui, Wilma Mankiller; i de la líder sufragista Nina Otero-Warren. “La cinquena moneda ret homenatge a Anna May Wong, una defensora valenta que va advocar per una representació més gran i més papers multidimensionals per als actors asiàtics dels Estats Units”, va remarcar Ventris C. Gibson, directora de la Fàbrica de Moneda. “Aquest quarter està dissenyat per reflectir l’amplitud i la profunditat dels seus èxits, que va superar els desafiaments i els obstacles que va afrontar al llarg de la trajectòria”, va dir.
Pel seu color, sovint li va tocar fer de dolenta, d’esclavitzada i de criada, de manera que era coneguda “com l’actriu que va morir mil morts. Tenia vetat fer papers de protagonista en pel·lícules romàntiques per les restriccions en la representació de les relacions interracials, que prohibia els petons entre diferents races. El 1937 li van negar la interpretació d’una dona xinesa a La buena tierra i l’hi van donar a una actriu blanca.
Sense rendir-se, Wong va desafiar la discriminació de la indústria i va guanyar fama tant als Estats Units com a fora, malgrat ser relegada. En unes declaracions del 1933, va explicar que la frustració li va portar a anar-se’n dels EUA i explorar nous horitzons. Va decidir instal·lar-se a Europa, on va créixer en rellevància, amb papers protagonistes de dones no blanques i, fins i tot, va actuar en una obra de teatre amb Laurence Olivier.
“Dècades abans que existís la categoria d’asiàtic americà creada pels drets civils, Wong va conviure amb com podia ser una actriu asiàtica americana”, escriu la historiadora Shirley Jennifer Lim al seu llibre sobre la seva carrera. Fora de la pantalla, Wong era l’heroïna.