Mundial del control

Mashrou Leila és un grup libanès de rock alternatiu. Va néixer a la Universitat Americana de Beirut el 2008 i des del primer moment va generar controvèrsia per les seves lletres, crítiques i satíriques, sobre la societat i la política del seu país, el sexe o l’amor. El cantant del grup, Hamed Sinno, és obertament gai i ha intervingut en nombroses campanyes en defensa dels drets LGTBI a l’Orient Mitjà. Un rumor diu que al Festival Internacional de Biblos del 2010, en què eren la banda més esperada pel públic, el qui aleshores era primer ministre, Saad Hariri, se’n va anar del recinte al cap de poca estona de començar l’actuació, escandalitzat.

El 2021, i tal com recull un informe d’Amnistia Internacional, Mashrou Leila va haver de cancel·lar una actuació a la Universitat del Nord-oest, a Doha (Qatar), per la violència homòfoba d’alguns discursos a les xarxes socials després d’anunciar-se la presència d’un cantant marieta al país. El motiu oficial de la suspensió van ser “problemes de seguretat”.

Hamed Sinno es podria haver enfrontat a penes de set anys de presó si les autoritats qatarianes haguessin detectat una vulneració de l’article 296 del Codi Penal, que persegueix els que intenten “conduir, instigar o seduir un home de qualsevol manera perquè cometi sodomia o dissipació” i “induir o seduir un home o una dona de qualsevol manera perquè cometi accions il·legals o immorals”. Ser gai comporta presó a Qatar.

Li pot passar el mateix a qualsevol que visiti el país durant l’imminent Mundial de futbol, que comença d’aquí tot just un mes, però amb un agreujant esfereïdor: les autoritats tindran a la seva disposició totes les

Qui vagi al Mundial haurà de tenir dues apps que donen accés a tot el mòbil, incloent-hi el que allà és delicte i aquí no

dades de tots els mòbils de tots els assistents a l’esdeveniment. Perquè, tal com han denunciat aquesta setmana alguns webs techies, pel que sembla serà obligatori descarregar-se dues aplicacions tan bon punt es trepitgi Qatar. Es diuen Ehteraz i Hayya.

La primera servirà per controlar l’expansió de la covid: amb el bluetooth se supervisarà qualsevol encreuament humà potencialment contagiós. La segona permetrà accedir al transport públic (de franc) i als estadis i, en aquests, saber on és l’usuari, és a dir, si se li’n va l’olla. Ehteraz l’ha desenvolupat el Ministeri de l’Interior i, segons les anàlisis d’alguns experts, demana permís per llegir, esborrar o canviar tots els continguts del telèfon (les fotografies d’una parella gai en la intimitat del seu hotel?, els seus missatges?), connectar-se a wifi o bluetooth, dona accés a la localització, a fer trucades... Ho veu tot. Hayya no va tan lluny, però permet geolocalitzar-te i conèixer les teves connexions a la xarxa. M’he llegit la política de privacitat de Ehteraz (2.159 paraules) i en el punt 9 diu que les dades personals no es compartiran amb cap agència no governamental del país... amb excepcions: per exemple, “els funcionaris encarregats de fer complir la llei, els tribunals i les autoritats governamentals”. És a dir, els que vetllen per l’article 296 del Codi Penal i que vetllen perquè indesitjables com Hamed Sinno es quedin a casa.