Benvolgut senyor Valverde

El tècnic, un guanyador discret, torna al Camp Nou, d’on va sortir sense honors

Hi va haver un temps en què el Barcelona guanyava les lligues amb diverses jornades d’antelació, tantes que gairebé ni se celebraven pensant en un trofeu de caça major. No fa tant que els blaugrana eren capaços d’acabar amb 93 i 87 punts al seu caseller. Era tanta l’abundància en aquesta etapa que ofuscava l’anàlisi fins a acomiadar entrenadors que eren els vigents campions o fins i tot anaven líders a la classificació. Es canviava de tècnic després d’un dels millors partits (es va perdre) del seu mandat.

Aquesta etapa que sembla tan llunyana va ser la d’Ernesto Valverde (58), i la seva sortida resumeix en part la posterior travessia que ha viscut el club. Es pot dir que el Barcelona encara està pagant una penitència per menysprear la feina del tècnic de Viandar de la Vera. El seu pecat: ser poc carismàtic. Aquesta nit, trenta-tres mesos després de la seva destitució, Valverde torna a Can Barça al capdavant de l’Athletic.

El 21 de desembre del 2019 va ser l’última vegada que el Txingurri es va asseure al Camp Nou. Ho va fer a la banqueta local per dirigir el Barça en la seva victòria 4-1 contra l’Alabès. Tres dies abans no havia pogut passar del 0-0 al mateix escenari contra el Madrid en un clàssic on ja es va criticar el seu conservadorisme. Ja al gener, taules a Cornellà contra l’Espanyol i la derrota a la semifinal de la Supercopa contra l’Atlètic a Jiddah (2-3) que va precipitar la seva destitució.

Messi sempre el va defensar. Fins i tot després de l’eliminació d’Anfield va avalar la continuïtat del tècnic. “No va tenir culpa de res”, va dir l’argentí. El 13 de gener del 2020 Valverde abandonava la ciutat esportiva al volant del seu cotxe. Pel vidre se li va intuir un mig somriure, com si s’hagués tret un pes de sobre.

Després van venir Setién i el 2-8, Koeman amb l’adeu de Messi, i ara Xavi amb l’ombra de nou de l’Europa League. Cap no ha aixecat la lliga i ningú no s’ha acostat ni remotament a l’obsessió de la Champions.

El temps ho posa tot en perspectiva i el barcelonisme entén que no va ser del tot just amb un Valverde que, sense assolir l’excel·lència, va guanyar dues lligues, una Copa i una Supercopa

Destituït després de dues lligues, quan era líder i després d’un gran partit, el Barça no ha estat campió sense ell

en dues temporades i mitja al club. “Em sembla un tros d’entrenador”, va elogiar Xavi Hernández, que no hi va arribar a coincidir.

“Nosaltres valorem molt el Valverde entrenador. Per mi, va fer una feina excel·lent al Barça”, va destacar l’actual tècnic del Barcelona. Les xifres del Txingurri van ser excel·lents, amb només 16 derrotes (un 11%) en 145 partits. “A més sense cap estridència, educat, amb una imatge irreprotxable”, va definir Xavi. “El tinc en alta consideració”, va reiterar.

Amb 58 anys, i sense entrenar des del 2020, amb l’arribada d’Uriarte a Ibaigane va agafar les regnes de l’Athletic per tercera vegada en la seva carrera. Així que tard o d’hora havia de tornar a l’Estadi. Ho fa sense rancúnia ni ganes de revenja. “Tinc ànim de guanyar però no perquè sigui el Barça, sinó perquè és el següent partit. Al final vaig a un lloc on he estat i conec molta gent que em va ajudar. Els saludaré i, després, a intentar guanyar-los”, va explicar.

Tampoc no vol pensar en la rebuda que tindrà per part del públic, que en el seu moment no el va valorar prou. Ell no es fa cap retret. “No tinc cap pressentiment especial. Tinc bona sensació del

“És un lloc on vaig ser i conec molta gent; estic tranquil amb el que vaig fer”, diu el Txingurri

temps que vam ser allà. Vam guanyar lligues amb molts punts i amb marge. A la Champions vam perdre dos partits (quines patacades: 3-0 a Roma i 4-0 a Anfield). Jo en tinc bon record. No puc ficarme al cap de la gent, però estic tranquil amb la meva feina”.

En el bàndol contrari, encara trobarà cares conegudes malgrat els molts moviments de mercat: Ter Stegen, Alba, Piqué, Araújo, Sergi Roberto, Busquets, De Jong, Dembélé i un Ansu Fati a qui ell va fer debutar. “Amb els fitxatges se’l veu un equip potent per aspirar a tot”, diu sobre el seu exequip. Si Xavi va aplaudir l’Athletic de Valverde –“és molt intens i més ofensiu que amb Marcelino”–, també des de Lezama agrada l’egarenc. “Coneix perfectament el Barça. Ha estat un extraordinari jugador. Sap que les derrotes allà sempre couen. Jo el veig bé. Quan sembla que juga pitjor et fa 8 ocasions clares. Quan juga bé, te’n fa 20”, va apuntar. Sense ressentiment. Sense soroll. Com és ell. Com un senyor. Com una formigueta, que treballa. El Barça és qui encara no ha pogut girar full ni tornar a guanyar la lliga.