PER L’ESCAIRE En Norte i l’esglaó feble

Fa unes setmanes va morir en Norte, i amb ell se’n va anar un tros de la història de l’Aneto. Norte era un gos i un emblema. Abandonat per algun turista a la vall de Benasc, es va quedar a viure entre la Renclusa i Llanos del Hospital i durant dues dècades va acompanyar alpinistes muntanya amunt. Quan vaig saber la notícia, vaig recordar el dia, fa bastants anys, que aquell gos negrós ens va acompanyar durant una ascensió al sostre del Pirineu. Vaig enviar la notícia als meus companys de cordada i tot era nostàlgia i condols canins fins que en un paràgraf del text explicava que en Norte sempre es col·locava al costat del muntanyenc més dèbil. Va cremar Troia entre nosaltres. —Anava al teu costat tota l’estona, eh? —Ni de broma, va caminar amb tu. —En Norte? Anava amb els que anàveu lents...

La mort d’en Norte va passar del record emotiu a una guerra sense treva —una enganxada de masculinitat fràgil, vaja— per decidir qui de nosaltres era l’esglaó feble de l’ascensió.

En la vida i en l’esport sempre incomoda ser l’esglaó feble. El més lent, el menys hàbil, a qui tothom espera, el que sobra. En l’esport femení sembla que no tant.

Avuifa un mesdes que quinzejugadores van rebutjar anar convocades a la selecció espanyola de futbol després d’al·legar que els entrenaments amb el tècnic, Jorge Vilda, els afecten el seu estat emocional i la seva salut. S’han filtrat altres motius subterranis:entrenamentsprecarisiquevanprovocar lesions o una preferència tèrbola per seleccionar jugadores del Reial Madrid.

Malgrat que la carta estava firmada per futbolistespuntalsdel’equipnacionalcom Mapi León o Aitana Bonmatí, jugadores que han ajudat a col·locar el futbol femení enunllocmaivist, Vildacontinuaaferratal seu càrrec. No pensa dimitir i ha convocat altres jugadores sense miraments. Esglaó feble? Ell mai.

La situació seria inconcebible en el futbol masculí, amb més experiència en fer el llit dissimuladament als seus entrenadors amb empats al camp del Cadis o una inesperada derrota davant de l’Andorra.

Malgrat la valentia d’anar de cara i plantejar el problema de manera directa de les jugadores, la Federació va donar suport a l’entrenador, va amenaçar amb sancions i, com si fossin nenes que calia renyar, les va convidar a demanar perdó.

L’escàndol és de paraula d’honor i hom sospita que l’única explicació que en aquesta ocasió l’esglaó feble resisteixi és perquè elles són dones i ell no. La mateixa

Les jugadores díscoles són quinze, i al costat de Vilda només hi camina la Federació

situació en el futbol masculí ja tindria el tècnic assenyalat sobrevolant els Carpats turcs en globus.

En Norte sabia detectar l’esglaó més feble de la cordada i caminava al seu costat. Les jugadores díscoles són quinze i amb Vilda només hi camina la Federació. En Norte era un gos noble.