La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els nanorobots fan passos de gegant
El negoci de la robòtica de la mida de partícules pot revolucionar el sector de la biomedicina
Fins ara calia remuntar-se a pel·lícules de ciència-ficció (o fins i tot de terror) per trobar robots minúsculs de la mida de cucs que s’injecten al cos amb l’objectiu més o menys fantàstic de controlar l’ésser humà en un món dominat per les màquines. L’imaginari col·lectiu és una cosa, però en un laboratori envoltat per les muntanyes suïsses als afores de Zuric la nanorobòtica ja és una realitat i no pas un llargmetratge.
És una ciència que s’està fent cada vegada més gran i que d’aquí a pocs anys proporcionarà resultats sorprenents que canviaran la nostra qualitat de vida.
Allà hi ha l’investigador barceloní Salvador Pané, professor de Materials per a Robòtica a l’Institut de Robòtica i Sistemes Intel·ligents (IRIS) i codirector de Multi Scale Robotics Lab a l’ETH Zuric, un dels centres pioners del món en aquesta disciplina, que porta a l’extrem la cèlebre llei de la creixent miniaturització de la tecnologia.
Pané va ser un dels ponents convidats de l’esdeveniment de la Nit de la Robòtica, organitzat la setmana passada per Enginyers Industrials de Catalunya, per la seva contribució en micro i nanorobots magnètics per transportar fàrmacs en el nostre organisme o que puguin electroestimular teixits, entre altres aplicacions.
Aquesta vegada no parlem de braços mecànics que mouen components, com en una fàbrica, sinó d’una cosa infinitament més petita. “Imagina’t una desena part d’un glòbul vermell”, explica Pané a aquest diari. Als seus treballs hi estudia com in
jectar màquines minúscules al cos humà mitjançant una sonda.
Perquè aquestes es puguin desplaçar dins l’organisme, reprodueixen moviments semblants als d’un espermatozoide (amb l’oscil·lació de la cua) o d’un bacteri (com les ondulacions helicoidals d’un helicobacteri). El motor d’aquest nanorobot, per dir-ho així, seria un camp magnètic.
Mitjançant una força semblant a la que exerceix l’imant amb els metalls aplicada des de l’exterior, el nanorobot camina dins el cos humà. Això també suposa un repte pel que fa als materials, perquè cal fer servir metalls, en aquest cas un òxid de ferro (el cobalt és tòxic i es descarta). I què faria aquest robot una vegada dins?
Per exemple, si les màquines industrials fan servir pinces per acoblar productes, el nanorobot podria utilitzar-se per subministrar dosis exactes de fàrmacs a la zona específica que més ho necessita, cosa que reduiria els efectes secundaris dels medicaments, a més de limitar l’exposició del personal sanitari a substàncies nocives.
Així mateix, tindria capacitat per estimular cèl·lules nervioses mitjançant impulsos elèctrics (penseu en lesions de la me
En un laboratori de Zuric s’estudien microrobots que es mouen com molècules en el cos
Les seves aplicacions poden anar des del subministrament de fàrmacs fins al tractament d’aigües
dul·la espinal), cosa que suposaria un avenç gegantí en les teràpies (el pla preveu experimentació prèvia en rates).
Després es planteja la qüestió de la seva expulsió de l’organisme un cop acabada la feina. S’està plantejant la possibilitat que el nanorobot es dissolgui biològicament, és a dir, que el cos l’acabi eliminant tot sol.
En ple debat sobre l’automatització dels llocs de treball, les aplicacions d’aquesta nanotecnologia no serien una amenaça directa per a l’ocupació. Al contrari, es necessiten enginyers de diferents disciplines per posarho en marxa. Com que es pot fer seguiment del nanorobot fins i tot en remot, més centres hospitalaris tindran la possibilitat d’oferir aquests tractaments.
A partir d’aquí, els nanorobots podrien estendre’s, segons Pané, cap a altres sectors, com la neteja i el tractament de les aigües, per degradar elements contaminants. Aquest expert també participa en algunes start-ups per ampliar el negoci.
Un sector que a Suïssa compta amb un generós finançament públic, i que aquí a Espanya seria impensable. Mentrestant, l’exèrcit de les micromàquines avança imparable cap al futur. ■