Globus sonda ben inflats

Una de les decisions més transcendentals de la transició espanyola va ser la legalització del Partit Comunista d’Espanya. Adolfo Suárez va escollir el dissabte de glòria d’una Setmana Santa, la de l’abril del 1977, per intentar mitigar l’efecte negatiu que la notícia podria suscitar en els sectors més conservadors de la societat, i especialment entre els militars. Que passés al màxim de desapercebuda possible. Aquesta és una vella estratègia dels assessors dels polítics que no deixa de ser arriscada. La contrària és la d’anar llançant globus sonda a l’hemisferi comunicatiu d’una determinada idea que pot anar desmentint-se sense problemes però que alhora va calant a poc a poc entre l’opinió pública. Un bon dia, aquella no-notícia, aquell rumor, acaba esdevenint real i el soroll que l’ha precedit ha estat tan intens que la confirmació del fet no provoca amb prou feines reaccions contràries.

Pedro Sánchez ha sabut jugar bé amb aquesta segona estratègia en tot el que té a veure amb el conflicte català. Ja ho va fer amb la concessió dels indults i ho està repetint ara amb la reforma promesa del Codi Penal per als delictes de sedició. Fa uns quants dies que parlem d’una no-notícia que ocupa espais als diaris, a les tertúlies i als discursos polítics. Ni el Govern central ni Esquerra Republicana han dit que haguessin arribat a un acord sobre aquesta reforma legislativa i, molt menys encara, que fos la contrapartida d’un suport dels independentistes catalans als pressupostos del pròxim exercici.

Tot i això, s’ha fixat aquest marc en l’imaginari col·lectiu i aquests darrers dies tots aquells que s’oposen a aquesta decisió han tingut l’oportunitat de posar el crit al cel i fer sentir la seva veu crítica. Opinió publicada, carn de tertúlia, tuits, preguntes parlamentàries... La pilota ja roda. Arribarà un dia, tard o d’hora, que s’anunciarà la mesura. Hi haurà protestes i soroll, sens dubte, però no més del que ja hi ha hagut. Aquesta estratègia només té un hàndicap: no és infal·lible. Per això molts globus sonda no s’acaben concretant i moren sense tenir pare, ni mare. En canvi, n’hi ha d’altres que van ben inflats i arriben fins a l’objectiu. Aviat sortirem de dubtes.