La Vanguardia (Català-1ª edició)
Unitat, competència, estabilitat
Rishi Sunak nomena un govern de continuïtat amb Jeremy Hunt a Economia
Ja se sap que les revolucions tendeixen a devorar els seus fills. Els jacobins van succeir als girondins; els bolxevics, als menxevics... I a Anglaterra, des del Brexit, el conservadorisme sense compassió, al conservadorisme compassiu, i l’euroescepticisme dur, al tou. Si és l’octubre, li toca a Rishi Sunak –el tercer líder tory en menys de tres mesos– ser primer ministre del Regne Unit.
Al matí va jurar el càrrec davant el rei Carles III, al migdia es va dirigir per primera vegada al país a la porta de Downing Street
i a la tarda va formar un govern de continuïtat que manté en el càrrec els principals ministres de Liz Truss: Jeremy Hunt al capdavant d’Economia, James Cleverly d’Afers Exteriors i Suella Braverman d’Interior, les tres grans carteres d’Estat. Penny Mordaunt, que li va disputar el lideratge fins a la línia de meta, continua com a líder dels Comuns. Res de revenges. Tot sigui en nom de la unitat del Partit Conservador, per no crear-se d’entrada més enemics que els justos.
“El cap el tinc amb Rishi Sunak; el cor, amb Penny Mordaunt, i l’ànima, amb Boris Johnson”, va comentar ahir un diputat tory, en un bon resum del dilema que fa
temps que consumeix molts col·legues. Ja no saben gaire què són ni què és el partit. Accepten que el nou primer ministre, opció de l’establishment i els mercats, és el líder més raonable per esquivar la crisi econòmica actual, però no els fascina. D’enamorament, res.
Difícil que n’hi hagi –ni de part dels seus col·legues ni dels ciutadans en general– quan el lema és “austeritat, competència, estabilitat”. La competència i l’estabilitat haurien d’estar assegudes, encara que de la primera no n’hi va haver gaire amb Truss, i de la segona, zero amb Johnson. Però la simple idea de l’austeritat posa els pèls de punta als britànics,
perquè l’última onada no havia fet més que acabar quan va arribar la pandèmia, i el país (excepte els milionaris) no s’ha arribat a recuperar mai de la crisi financera del 2008. Des d’aleshores l’economia és una bombolla inflada a còpia que el Banc d’Anglaterra posés diners en circulació, els preus dels habitatges (de compra i lloguer) pugessin mentre els sous estaven estancats, els pensionistes prosperessin a compte dels joves, la desigualtat augmentés i les classes mitjanes gastessin i consumissin més del que produïen i estalviaven. Una recepta de llibre per a la inflació, amb l’ajuda inestimable de la guerra d’Ucraïna, la crisi en les cadenes de subministraments i els generosos ajuts de la pandèmia. Un milió de persones no han tornat a treballar, alguns per malaltia (covid de llarga durada) i d’altres perquè s’han acostumat a un estil de vida diferent. L’època del diner barat i els tipus d’interès baixos no podia durar sempre.
Rishi Sunak va informar ahir els britànics que s’ha acabat oficialment a partir d’ara. “Decisions difícils per a temps difícils”, els va dir des de la porta de Downing Street, que ha convertit en la seva residència oficial malgrat que té dues cases a Londres (una per als
Tots els principals ministres de Liz Truss conserven el càrrec en nom de la unitat del Partit Conservador
La composició del gabinet suggereix una línia dura en matèria d’immigració i les relacions amb Europa
familiars i amics que el visiten). I, contràriament a la tradició, ho va fer sol, sense la seva multimilionària dona i les seves dues filles, com per reflectir la serietat de la situació.
Després de la seva intervenció poc optimista, la tradicional desfilada de polítics, uns per ser cessats, d’altres per ser nomenats i la resta per ser confirmats. Mitja dotzena de ministres lleials a Truss van rebre la nota d’acomiadament, el més destacat Jacob Rees-Mogg, que ocupava la cartera de Negocis i que es va mantenir hostil a Sunak fins al final. Novetat, la reincorporació de Mi