La Vanguardia (Català-1ª edició)
Meloni promet no cedir al “xantatge” de Putin i afina les crítiques a la UE
“No he tingut mai simpatia pel feixisme”, assegura la premier en la investidura
Era el text més important de la seva vida, i Giorgia Meloni ho sabia. La primera ministra italiana va dedicar tot el dilluns a tancarse a casa per escriure el discurs d’investidura, la línia programàtica sota la qual pensa governar el país durant els pròxims cinc anys, tret que els seus socis la facin caure abans d’hora. Es va presentar puntual, a les onze del matí, a la Cambra de Diputats per iniciar plenament el seu mandat. Era més interessant el contingut que el resultat del vot, que es donava per fet per la majoria que té la dreta al Parlament. El va superar per 235 vots a favor davant 154 contraris i 5 abstencions.
El resultat va ser un al·legat d’una hora en què Meloni va vo
ler enviar missatges tranquil·litzadors a la Unió Europea i als Estats Units sobre la seva actitud cap a Rússia, però alhora no va escatimar en advertències i ideologia identitària quan es va tractar de parlar d’immigració, joventut o les seves crítiques al funcionament intern de la Unió Europea.
“Itàlia forma part plenament de la UE i del món occidental”, va subratllar Meloni, que va provar de deixar enrere els dubtes generats per l’ambigüitat amb Moscou dels seus socis de coalició, el lliguista Matteo Salvini i el fundador de Forza Italia, Silvio Berlusconi. Flanquejada per Salvini, que és el seu vice primer ministre, juntament amb el ministre d’Exteriors, Antonio Tajani, assegut a l’altre costat, Meloni va prometre que no farà cap pas enrere en el suport italià a Ucraïna perquè també forma part dels
seus “interessos nacionals”. “Cedir al xantatge de Putin sobre l’energia no resoldria el problema, l’agreujaria, i obriria el camí cap a noves pretensions i xantatges de futurs augments del preu de l’energia més grans que els que hem vist els últims mesos”, va assegurar davant els parlamentaris.
Meloni va començar una mica nerviosa, però a poc a poc va anar alçant el to i recuperant algunes de les seves expressions durant la campanya electoral. Com la primera dona que ha arribat al càrrec de primera ministra a Itàlia, i tot i que s’oposa a les quotes i al feminisme –ha preferit ser anomenada “el primer ministre”– va voler destacar la gran “responsabilitat” que comporta aquest fet i recordar totes les dones que “han construït l’escala” que li ha permès “trencar el sostre de vidre”. També l’educadora Maria Mon
tessori, la comunista Nilde Iotti, la primera presidenta de la Cambra de Diputats i l’astronauta Samantha Cristoforetti, primera dona europea comandanta de l’estació espacial. Va citar tota mena de persones, des del papa
Francesc fins a Steve Jobs.
“No he sentit mai simpatia per règims antidemocràtics, inclòs el feixista”, va declarar la premier, malgrat que va començar en política amb les joventuts del postfeixista Moviment Social Italià (MSI), un partit fundat pels partidaris de Benito Mussolini el 1946. És el camí que ja va fer Aliança Nacional, el partit en què es van reconvertir partidaris de l’MSI, tot i que alguns veterans exponents no amagaven la seva admiració per Mussolini, com el president del nou Senat, Ignazio La Russa. “Les lleis racials –aprovades contra els jueus pel règim Mussolini el 1938– són el punt més baix de la història italiana, una vergonya que marcarà el nostre poble per sempre”, va afegir, i va indicar que lluitaran “contra qualsevol forma de racisme, antisemitisme, violència política, discriminació”.
Sobre Europa, i molt enfocada en els “prejudicis” que hi pot haver contra el primer Govern ultradretà italià, Meloni va comunicar dos missatges. El primer va ser més moderat: si hi haurà un redisseny del pla de recuperació es discutirà amb Brussel·les, i Roma no trencarà les actuals regles pressupostàries. El segon, desafiador. Va criticar l’estratègia del Banc Central Europeu i va explicar que la seva visió d’Europa no és una “heretgia”, sinó “pragmatisme”; no vol “sabotejar la UE”, sinó fer-la més “eficaç”.“Itàlia farà sentir la seva veu a Europa com correspon a una gran nació fundadora –va afegir–. La UE no és un cercle d’elit amb membres de Sèrie A i de Sèrie B, o una Junta Directiva que ha de mantenir els comptes en ordre, sinó una casa comuna per afrontar reptes que els estats membres difícilment poden afrontar sols”.
Hi va haver propostes d’intencions concretes. Va prometre que no tocarà la llei de l’avortament ni els drets civils. Sobre el fre a la immigració, un dels cavalls de batalla de Germans d’Itàlia, Meloni demanarà que es recuperi la proposta de l’operació naval Sophia per bloquejar les sortides del nord de l’Àfrica. També pretén tirar endavant la seva revocació de la “renda ciutadana”, el subsidi vinculat a l’atur que prop d’1,6 milions de persones reben a Itàlia.
I, a més, no vol fer marxa enrere amb la seva proposta electoral de fer una reforma presidencialista, sota el model francès, per assegurar que el partit guanyador d’unes eleccions pugui governar durant tota una legislatura. A parer seu, la inestabilitat política italiana –va recordar que “durant els últims vint anys Itàlia ha tingut de mitjana un govern cada dos anys”– és un dels motius que frenen el creixement econòmic al país transalpí.
Subratlla la “responsabilitat” de “trencar el sostre de vidre” perquè és la primera dona en el càrrec