Scholz i Leyen defensen reconstruir Ucraïna “en el seu camí cap a la UE”

Una conferència d’experts a Berlín patrocina un pla Marshall per al país

Mentre la guerra iniciada per Rússia contra Ucraïna creix, la reconstrucció del país envaït es presenta com “la missió d’una generació” i “ha de començar ara”, segons va dir el canceller alemany, Olaf Scholz, durant la denominada Conferència Internacional d’Experts sobre Recuperació, Reconstrucció i Modernització d’Ucraïna, celebrada ahir a Berlín. “Aquesta conferència tracta sobre la creació d’un pla Marshall per al segle XXI; el compromís amb Ucraïna com a membre de la UE és una de les decisions geopolítiques més importants del nostre temps”, va afirmar Scholz.

L’expressió pla Marshall referida a Ucraïna –fent al·lusió al pla de reconstrucció d’Europa organitzat pels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial– s’escolta des de fa mesos en boca de líders europeus i de països occidentals. La cita berlinesa va ser una conferència d’experts (no pas de donants) impulsada per la presidència alemanya del G-7, el club de les set democràcies més industrialitzades, i per la Comissió Europea en estreta coordinació amb les autoritats d’Ucraïna.

“Necessitem integrar fermament els esforços de reconstrucció d’Ucraïna en el seu camí cap a la UE”, va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. “No tenim temps per perdre, la magnitud de la destrucció és sorprenent; el Banc Mundial xifra el cost dels danys en 345.000 milions de dòlars”, va dir Von der Leyen, que va afegir que la UE podria acollir una secretaria per coordinar les mesures de reconstrucció.

Per videoconferència des de Kíiv, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va confirmar que els coets russos i drons de fabricació iraniana han destruït més d’un terç del sector energètic del país. “Rússia ho està destruint tot perquè ens sigui més difícil passar l’hivern”, va declarar Zelenski.

El president d’Ucraïna va demanar a la comunitat internacional ajuda per cobrir el dèficit pressupostari de 38.000 milions de dòlars previst per a l’any que ve a causa de la invasió russa. “Per Ucraïna, es tracta d’una quantitat de diners considerable; són els sous de mestres i de metges, són les prestacions socials, les pensions”, va dir Zelenski.

La directora general del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, que va assistir a la conferència, va dir que la institució treballa en un pla per

La directora de l’FMI estima que el forat pressupostari de Kíiv és de 3.000 milions de dòlars al mes i creixerà

a Ucraïna, calcula que el forat pressupostari a les seves finances ja és de 3.000 milions de dòlars mensuals i que, si s’intensifiquin els atacs russos a les seves infraestructures, sobretot les energètiques, l’esvoranc arribarà a 5.000 milions al mes. “Ucraïna ha donat una lliçó de valor perquè ha resistit l’atac de Rússia; l’FMI dona suport i continuarà donant suport al país (...), però el suport també implica seguir on va cada euro que se li destini”, va dir Georgieva quan va afirmar que hi haurà una supervisió estricta.

Aquesta no ha estat una conferència de donants com la celebrada al maig a Varsòvia, ni té relació directa amb la conferència de reconstrucció celebrada a Lugano (Suïssa) al juliol. La de Lugano era una cita prevista des d’abans de la guerra per encarrilar reformes a Ucraïna i que, en vista de la situació, en va reorientar l’objectiu, sense per això abandonar la meta de reformar el país i posar fi a la corrupció, una assignatura en què Ucraïna ja ha fet passos positius.

A Lugano, el Govern d’Ucraïna ja va indicar que el cost de la reconstrucció ascendiria a 750.000 milions de dòlars. Aquesta xifra va ser reiterada a Berlín dilluns pel primer ministre ucraïnès, Denis Txmihal, durant el Fòrum Econòmic Alemany-Ucraïnès que va precedir la conferència d’ahir. En el fòrum de dilluns, el canceller Scholz va demanar als empresaris que invertissin a Ucraïna com a país destinat a convertir-se en “membre de ple dret de la Unió Europea”.

En la conferència de Berlín, que va declarar que treballarà amb la iniciativa de Lugano –que prosseguirà amb una altra conferència a Londres l’any que ve– hi van participar experts, organitzacions internacionals, laboratoris d’idees, científics i representants de la societat civil i del sector privat.