La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’estrella ultradretana d’Israel
L’impuls d’Itamar Ben Gvir, número dos de la coalició Sionisme Religiós, podria tornar el poder a Benjamin Netanyahu a les eleccions de l’1 de novembre
De la mateixa manera que hem arribat al seu cotxe, acabarem arribant a ell”, deia un jove amb quipà mostrant l’ensenya d’un Cadillac sostreta del cotxe oficial del primer ministre d’Israel. Setmanes després, el líder laborista Yitzhak Rabin va ser tirotejat per un radical jueu durant una marxa pacifista a TelAviv (1995). Itamar Ben Gvir, que llavors va encoratjar un assassinat polític que va dinamitar les negociacions amb els palestins, es podria convertir en un actor clau per consolidar un govern dretà liderat per Benjamin Netanyahu.
Com a número dos de la coalició Sionisme Religiós, Ben Gvir intenta explotar l’afartament generalitzat davant les eleccions de l’1 de novembre, les cinquenes en tres anys. El seu caràcter provocador, carismàtic i omnipresent està marcant l’agenda i el discurs d’una campanya electoral buidada de contingut. Els israelians dirimiran sobre el retorn del Rei Bibi o la continuïtat del bloc del canvi liderat pel centrista Yair Lapid.
En grups de WhatsApp de facultats o empreses, molts reconeixen que votaran Ben Gvir. Als comicis del 2019, la seva facció Poder Jueu, representant dels colons més radicals de Cisjordània, amb prou feines va aconseguir 84.000 vots. El març del 2020, menys de 20.000. Ara la seva coalició emergeix a les enquestes com a tercera força: 13 escons de 120.
Als disturbis recents desencadenats a Sheikh Jarrah –explosiu barri de Jerusalem Est– Ben Gvir va arribar a l’escena, va desenfundar la pistola i va encoratjar els presents: “Si us llancen pedres, dispareu!”. L’endemà al matí cuinava receptes distesament a la televisió. Àvids d’audiència, els principals canals li van brindar una plataforma immillorable per catapultar la seva popularitat. Conscient del seu potencial, va ordenar als seus acòlits edulcorar el missat
ge. Passejant per un mercat en un acte electoral, joves van arrencar càntics de “Mort als àrabs”! Irritat, es va girar per corregir-los: “Mort als àrabs no, mort als terroristes”.
Ben Gvir és hereu del kahanisme, la ideologia supremacista fundada pel rabí d’origen estatunidenc Meir Kahane. Quan el seu partit Kach va ingressar a la Knesset el 1984 i va prendre la paraula, totes les formacions van abandonar l’hemicicle. Exigia el trasllat massiu de tots els àrabs o la implementació de la halacà (llei jueva) per regular la vida civil. “Aquest fenomen perillós morirà, perquè cap figura pública no hi donarà suport”, va
vaticinar el llavors premier Isaac Shamir, del Likud. El seu pronòstic va ser erroni: Netanyahu considera que el deixeble de Kahane és vàlid per ocupar ministeris de pes si reprèn el poder. Fa un any, el considerava “invàlid”. Ben Gvir ja va suggerir la seva preferència per la cartera de Justícia. Els seus oponents consideren que serviria per brindar immunitat judicial a Bibi davant les seves causes obertes per corrupció, frau i abús de confiança. També podria regularitzar desenes de colònies salvatges als territoris ocupats, il·legals fins i tot sota la llei israeliana.
Per guanyar adeptes, va despenjar del seu saló el retrat de Baruch Goldstein, un doctor que va irrompre amb una arma automàtica a la Tomba dels Patriarques d’Hebron i va assassinar 29 feligresos musulmans (1994). Ja no demana l’expulsió massiva d’àrabs, sinó només dels “terroristes” o “traïdors”, categoria que inclou també esquerrans incòmodes. Les desfi
lades gais li semblen una “abominació”. Exigeix més llibertat d’acció als soldats per prémer el gallet en situacions tenses. S’erigeix en el gran defensor de l’exèrcit, malgrat que als 17 anys va ser desqualificat del servei militar per les seves idees fonamentalistes.
El número dos de Sionisme Religiós ha creuat la Línia Ver
Ben Gvir és hereu de la ideologia supremacista del kahanisme però n’ha suavitzat el missatge
Aspiraria a la cartera de Justícia, per legalitzar colònies i protegir Netanyahu de les seves causes judicials
da per importar des del seu assentament radical de Kiryat Arba postulats que eren inèdits a Tel-Aviv. En un esdeveniment en un institut de secundària, desenes de joves el van victorejar com si fos una estrella del rock. Ell els va tornar l’afecte fent-se selfies amb posat victoriós.