La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pressupostos incomplerts
L’execució pressupostària de la Generalitat amb prou feines ha arribat a una tercera part del que correspondria per a tot l’any quan ja s’han comptabilitzat els nou primers mesos de l’exercici. En concret ha estat del 32,1%. Però el més greu és que aquest percentatge cau fins al 21,2%, tan sols una quarta part, quan es comptabilitzen els projectes associats als fons Next Generation.
Aquesta baixa execució pressupostària es pot qualificar de veritable catàstrofe econòmica. Els percentatges tan baixos d’execució signifiquen que han quedat per fer molts projectes, degudament aprovats i pressupostats, que són necessaris per al país i per als seus ciutadans. El benestar col·lectiu i la competitivitat del país no avancen com ho haurien de fer no per falta de diners sinó –i això és més greu– per la ineficàcia dels gestors públics. És hora d’exigir responsabilitats, tant als funcionaris i polítics de Madrid com als de Catalunya.
L’escassa execució pressupostària que pateix Catalunya posa definitivament de manifest que aquí hi ha un pèssim sistema de governança, sobretot si es compara amb la inversió a Madrid, on cada any s’executa puntualment i amb escreix el 100% de tot el pressupostat. Això és el que ha de ser en un país ben gestionat i no el que passa a Catalunya.
El que ha passat aquest any és molt greu, però el pitjor és que es repeteix cada exercici, encara que no en percentatges tan baixos d’execució com els actuals. És necessari i urgent analitzar a fons, una vegada per sempre, el que passa amb l’endèmic retard de les obres i els projectes públics a Catalunya. Cal resoldre aquesta anomalia que és tan perjudicial per al país. Se’n poden fer moltes disquisicions, però el més adient, com hem reclamat en altres ocasions, seria analitzar projecte per projecte pressupostat, veure què ha fallat, extreure’n les conclusions pertinents i adoptar les millors solucions per resoldre els problemes definitivament. A la Generalitat li correspondria efectuar aquesta investigació o, encara millor, als col·legis professionals o alguna consultora independent i solvent. També s’hauria d’estudiar la creació d’un comissari encarregat de vetllar pel compliment de les obres i projectes públics, amb prou autoritat per resoldre i agilitar els bloquejos territorials, institucionals, polítics o ciutadans que en frenen o n’impedeixen l’execució.
El que és evident, en tot cas, és que alguna cosa s’ha de fer i ha de ser aviat. El progrés del país no pot quedar paralitzat per la deficient gestió dels seus polítics.
Alarma per la baixa execució pressupostària de la Generalitat i de l’Estat