Josep Borrell i l’Europa omnívora

En un discurs ben escrit i articulat, l’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, ens adverteix que els europeus no podem ser herbívors en un món de carnívors. És una advertència raonable, ningú vol ser la zebra que penja de la mandíbules d’un lleó. Per evitar ser-ho, infereix, cal tenir la capacitat de defensar els propis ciutadans i aliats, cosa que significa tenir tecnologia militar avançada, forces militars adequades i la capacitat política per actuar assertivament quan cal.

Però què vol dir tenir la tecnologia i les forces militars adequades? No és fàcil saber-ho, ja que el contrincant mantindrà les seves capacitats en secret i els secrets militars tenen la característica de ser això, secrets.

Així, jutjar les capacitats militars de Rússia ha estat històricament conjecturar què hi ha dins d’una bossa. Per exemple, ningú no coneixia l’avenç tecnològic rus abans de la invasió nazi, amb el T-34, el tanc més avançat i econòmic del moment. Fa un any, per contra, pocs esperaven que la doctrina militar russa fos un cotxe de gamma mitjana. La dificultat de jutjar el contrari implica que és difícil marcar-se objectius, ja que la força militar pròpia sempre és relativa a la del contrari.

Pel que fa a tecnologia, els experts ens advertien que la tecnologia russa era desigual en funció del domini, ja que els sistemes d’armes moderns requereixen unes inversions i una capacitació tecnològica que obliguen el PIB i la ciència russa a escollir on s’han de centrar els esforços. Tots hem pogut comprovar com les capacitats dels Estats Units són, en molts casos, superiors a les russes.

Amb això podem dir que, per complir els objectius de Borrell, els europeus hem d’estar tecnològicament i doctrinalment per davant dels nostres possibles contrincants, i això més o menys voldrà dir tenir una tecnologia equivalent a la dels nostres aliats nordamericans. Recordem, a més, que la tecnologia i la base industrial que desenvolupem per aconseguir-ho crearan avenços, coneixement i una base industrial que també tindran un ús civil, com va passar al seu dia amb la creació dels GPS, la invenció dels radars o el mateix disseny d’internet.

Però per complir aquests objectius també haurem de tenir la capacitat política per actuar quan sigui necessari, tant en l’àmbit espanyol com europeu. Per això caldrà desenvolupar més les nostres doctrines polítiques exteriors en el camp de la seguretat, fomentar el debat públic i, sobretot a escala europea, simplificar i accelerar alguns processos de decisió.

No volem ser herbívors, però tampoc no siguem carnívors i, per tant, desenvolupem tot això amb les nostres normes democràtiques, que són plenament compatibles amb la defensa. De fet, els errors militars de Vladímir Putin mostren les limitacions dels règims autocràtics: dificultats d’informar el líder del que passa, problemes per ajustar els objectius a la realitat, corrupció debilitant i anomia. Les democràcies identifiquen i eliminen aquest tipus d’errors amb més efectivitat.

Actualitzem, doncs, les nostres capacitats tecnològiques, operatives i decisòries en l’àmbit de la seguretat als reptes que tenim i als que puguem tenir. Amb la nostra base industrial, el nostre procés de deliberació democràtic i una estratègia política, industrial, tecnològica i militar adequada podem aprofitar un moment desgraciat per construir la via ferroviària que ens porti a un futur més tecnològicament avançat i segur.

S’ha d’actualitzar la nostra seguretat als reptes que tenim i els que puguem tenir