La Vanguardia (Català-1ª edició)
La crisi climàtica agreuja la transmissió de moltes malalties infeccioses
La salut està a la mercè dels impactes ambientals per culpa de l’energia fòssil
La salut humana està a la mercè dels impactes ambientals que ocasionen els combustibles fòssils. L’escalfament del planeta, agreujat per la persistent dependència d’aquesta energia bruta (carbó, petroli i gas), està tenint moltes repercussions sanitàries i exerceix una pressió addicional sobre els sistemes de salut mundials. El resultat és una incidència més gran de les afeccions relacionades amb les altes temperatures, més risc de malalties infeccioses i creixent incidència de la inseguretat alimentària. Ho indica el nou informe Countdown on health and climate change (Compte enrere per a la salut i el canvi climàtic), ela
borat per The Lancet.
El canvi climàtic està afectant la distribució i transmissió de moltes malalties infeccioses, destaca l’informe, obra de 99 experts de 51 institucions, entre les quals, l’OMS.
Els virus transmesos per mosquits, mosques, aràcnids i d’altres s’han propagat ràpidament les últimes dues dècades, i el resultat és que la meitat de la població mundial viu en països on el dengue és present.
De mitjana, durant el període 2012-2021, la probabilitat de transmissió del dengue va augmentar un 12% (a causa del mosquit Aedes aegypti i del mosquit tigre, l’Aedes albopictus) en comparació amb el període 1951-1960 a escala mundial. I el nombre de mesos propicis per a la transmissió de la malària va augmentar un 31,3% a les zones altes de les Amèriques i un 13,8% a l’Àfrica en comparació amb els períodes 1951-1960 i 2012-2021. Les aigües costaneres s’estan tornant més aptes per a la transmissió de patògens.
“El canvi climàtic està impactant greument en la salut arreu del món, mentre que la persistent dependència global dels combustibles fòssils agreuja aquests danys per a la salut enmig de moltes crisis mundials”, afirma Marina Romanello, directora executiva de l’informe, de la University College London.
Mentrestant, l’exposició a la calor extrema exacerba malalties com les cardiovasculars i les
L’escalfament escurça la temporada de cultius entre 1,7 i 9,3 dies el període que va del 1981 al 2010
respiratòries, entre d’altres. I, en aquest sentit, les poblacions vulnerables són les més exposades.
Entre el 2012 i el 2021, els nens més petits d’un any van estar sotmesos 4,4 dies més a condicions d’onades de calor, i els adults més grans de 65 anys, 3,2 dies més en comparació amb el període de 1986 a 2005.
L’estudi destaca que les morts relacionades amb la calor van augmentar un 68 % entre el 2017 i el 2021, en comparació amb el període del 2000 a 2004.
D’altra banda, l’augment de les temperatures i el clima extrem posen en perill les collites; el 2020 s’ha escurçat la temporada de creixement dels cultius 9,3 dies per al blat de moro; 1,7
dies per a l’arròs, i 6 dies per al blat d’hivern i primavera amb relació al període 1981-2010.
“El canvi climàtic ja està tenint un impacte negatiu en la seguretat alimentària, amb implicacions preocupants per a la desnutrició. Un augment més gran de la temperatura, de la freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics extrems i de les concentracions de diòxid de carboni, exercirà encara més
pressió sobre la disponibilitat i l’accés a aliments, especialment per als sectors més vulnerables”, afirma Elizabeth Robinson, una de les autores de l’estudi.